divendres, 11 de desembre del 2015

L'obesitat es cosa de pobres. L'obesitat una malaltia metabòlica o social?

La crisis econòmica que estem patint des de fa uns anys ha posat de manifest una vegada més com les condicions socioeconomiques són una condició bàsica en la salut dels infants. Fins i tot el Sindic de Greuges va elaborar un informe al 2013 sobre la situació de la malnutrició infantil.

El Barometre de la infància i les families de Barcelona, fet al 2014, posa de manifest que el 1,4 % del menors de 16 anys de Barcelona, el 5,3% a tota Catalunya i el 4,2% a Espanya, no es podem permetre un apat amb carn, pollasre o peix cada dos dies. Les dades són contungents, però la malnutrició va per barris. Si a Barcelona hi ha un 1,4% en risc de patir malnutrició, en un barri amb un nivell socioeconomic alt, com el de Sarria - Sant Gervasi només 0,3% dels nens o nenes estan en risc, al Example estan en risc el 0.5%, i en un barri amb un nivell socioeconimic baix, com el Rabal, fins el 4,4% del menors no es podem permetre un apat amb carn, pollastre o peix cada dos dies.

Aquest any, la Marató de TV3  vol recaptar diners per la investigació en diabetes i obesitat, les dues malalties metaboliques més frequents. Pot semblar que l'obesitat és tot el contrari de la desnutrició, que la desnutrició infantil estaria lligada a la falta de recursos i l'obesitat a la opulència. Això era així abans, però ara no. L'obesitat i la desnutrició son totes dues formes de malnutrició infantil indisolublement relacionades amb el nivell socioeconomic.

L'obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal amb relació el pes, la talla, la edat i el sexe superior al 97%, en el sobrepés aquesta relació es superior al 80%. A Catalunya 1 de cada 3 nens o nenes té un problema per excés de pes.

El mateix Barometre confirma com el 11,3% dels nens presenten obesitat, a més un 20% presenta sobrepes. Però l'obesitat va per barris i lligada al nivell socio-economic. Als barris amb nivell socio-economic alt, com Sarria - Sant Gervasi, el percentatge d'obesitat baixa al 6,6%, en l'Example és del 12% i en el barris com baix nivell socio-economic, com el Rabal, el percentatge d'obesitat supera el 16%.

L'Organitzacio Mundial de la Salut considera l'obesitat la epidemia més greu que patirem en el segle XXI. La causa fundamental del sobrepes i l'obesitat infantils és el desequilibri entre la ingesta calórica i el gast calóric. L'augment mundial del sobrepes i l'obesitat infantils es atribuible a diferents factors com:

El canvi dietetic amb un augment de la ingesta d'aliments hipercalórics amb abundants greixos i sucres però amb escases  d'altres nutrients saludables.
La tendència cap a una disminució de l'actividad física i un augment del sedentarisme.

Però és que també l'activitat física i el sedentarisme estan relacionats amb el nivell socioeconòmic de les families. El percentatge de infants que no podem fer regularment activitats d'oci i esport és a Barcelona del 11,3%, però en Sarria és del 4%, en l'Eixample del 12 i en el Rabal 19,6%.

En definitiva totes les dades senyalen en la mateixa direcció, l'obesitat és una malaltia metabólica però tambè una questió social, majoritoriament una cosa de pobres. Res de nou, com ja sabiem la pobresa és el pitjor factor de risc conegut per a la salut. Així a poder controlar l'epidemia de l'obesitat que l'Organicaió Mundial de la Salut ha predit pel segle XXI, hem de dedicar esforços i diners en augmentar i millorar els nostres coneixements d'aquesta malaltia metabolica, però sense descuidar la lluita contra la pobresa i l'exclusió social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada