divendres, 18 de desembre de 2015

Dinars i Nadals


Aquesta nit tinc un sopar amb companys del Hospital Sant Joan de Deu. La setmana passada ja vaig fer un altre sopar amb "els de la feina". Les properes setmana començà la tornée dels dinars de nadalencs. Prèviament, aquests dies, tenim aquest preescalfament que són els dinars d'empresa.

No és el moment per a començar a fer dieta, però tampoc morir d'afartament. Està bé tenir alguns consells al cap quan anem als dinars familiars d'aquests dies:

  1. No aneu als dinars nadalencs famolencs, mengeu una mica abans.
  2. No acabeu tota la vostre gana amb els entremesos, penseu en tot el dinar.
  3. Sigueu selectius, eviteu els fregits.
  4. Mengeu una mica d'amanida al començament dels dinars.
  5. Mengeu poc a poc, mastegueu bé.
  6. Controleu el consum de les begudes alcohòlic o ensucrades.
  7. Si aneu a un bufet lliure, feu un ús responsable.
  8. No mengeu tota la estona, parleu amb els comensals dels costats.  
  9. Feu més exercici aquests dies. 
  10. Torneu a la vostra alimentació habitual lo abans possible.

divendres, 11 de desembre de 2015

L'obesitat es cosa de pobres. L'obesitat una malaltia metabòlica o social?

La crisis econòmica que estem patint des de fa uns anys ha posat de manifest una vegada més com les condicions socioeconomiques són una condició bàsica en la salut dels infants. Fins i tot el Sindic de Greuges va elaborar un informe al 2013 sobre la situació de la malnutrició infantil.

El Barometre de la infància i les families de Barcelona, fet al 2014, posa de manifest que el 1,4 % del menors de 16 anys de Barcelona, el 5,3% a tota Catalunya i el 4,2% a Espanya, no es podem permetre un apat amb carn, pollasre o peix cada dos dies. Les dades són contungents, però la malnutrició va per barris. Si a Barcelona hi ha un 1,4% en risc de patir malnutrició, en un barri amb un nivell socioeconomic alt, com el de Sarria - Sant Gervasi només 0,3% dels nens o nenes estan en risc, al Example estan en risc el 0.5%, i en un barri amb un nivell socioeconimic baix, com el Rabal, fins el 4,4% del menors no es podem permetre un apat amb carn, pollastre o peix cada dos dies.

Aquest any, la Marató de TV3  vol recaptar diners per la investigació en diabetes i obesitat, les dues malalties metaboliques més frequents. Pot semblar que l'obesitat és tot el contrari de la desnutrició, que la desnutrició infantil estaria lligada a la falta de recursos i l'obesitat a la opulència. Això era així abans, però ara no. L'obesitat i la desnutrició son totes dues formes de malnutrició infantil indisolublement relacionades amb el nivell socioeconomic.

L'obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal amb relació el pes, la talla, la edat i el sexe superior al 97%, en el sobrepés aquesta relació es superior al 80%. A Catalunya 1 de cada 3 nens o nenes té un problema per excés de pes.

El mateix Barometre confirma com el 11,3% dels nens presenten obesitat, a més un 20% presenta sobrepes. Però l'obesitat va per barris i lligada al nivell socio-economic. Als barris amb nivell socio-economic alt, com Sarria - Sant Gervasi, el percentatge d'obesitat baixa al 6,6%, en l'Example és del 12% i en el barris com baix nivell socio-economic, com el Rabal, el percentatge d'obesitat supera el 16%.

L'Organitzacio Mundial de la Salut considera l'obesitat la epidemia més greu que patirem en el segle XXI. La causa fundamental del sobrepes i l'obesitat infantils és el desequilibri entre la ingesta calórica i el gast calóric. L'augment mundial del sobrepes i l'obesitat infantils es atribuible a diferents factors com:

El canvi dietetic amb un augment de la ingesta d'aliments hipercalórics amb abundants greixos i sucres però amb escases  d'altres nutrients saludables.
La tendència cap a una disminució de l'actividad física i un augment del sedentarisme.

Però és que també l'activitat física i el sedentarisme estan relacionats amb el nivell socioeconòmic de les families. El percentatge de infants que no podem fer regularment activitats d'oci i esport és a Barcelona del 11,3%, però en Sarria és del 4%, en l'Eixample del 12 i en el Rabal 19,6%.

En definitiva totes les dades senyalen en la mateixa direcció, l'obesitat és una malaltia metabólica però tambè una questió social, majoritoriament una cosa de pobres. Res de nou, com ja sabiem la pobresa és el pitjor factor de risc conegut per a la salut. Així a poder controlar l'epidemia de l'obesitat que l'Organicaió Mundial de la Salut ha predit pel segle XXI, hem de dedicar esforços i diners en augmentar i millorar els nostres coneixements d'aquesta malaltia metabolica, però sense descuidar la lluita contra la pobresa i l'exclusió social.

divendres, 4 de desembre de 2015

1 de desembre, dia mundial de la SIDA. Accelerant per posar la SIDA a zero

En els anys 70, l'alliberament sexual estava en el seu zenit. En ciutats com San Francisco o Nova York proliferaven els locals on es consumia en la mateixa mesura copes, música o sexe.

Van proliferar llavors les malalties de transmissió sexual (MTS), la gonorrea, la sífilis o l’herpes genital. No obstant això, els hàbits sexuals de l'època no es van modificar per què la majoria d'aquestes malalties es solucionaven amb antibiòtics.

Al juny de 1981 es publicà el primer cas de pneumònia per Pneumocystis carinii en un pacient homosexual. Gairebé simultàniament es van publicar casos de sarcoma de Kaposi en pacients joves. Aquestes eren malalties rares que apareixien només en individus sense capacitat per defensar-se de les infeccions.

Alguna cosa estava passant! En pocs mesos van aparèixer casos similars en altres països occidentals, fonamentalment europeus. Es van encendre totes les alarmes. Ningú era llavors conscient que estàvem vivint els primers passos d'una epidèmia que ha havia d’arribar fins al nostre dies.

A l’Hospital Vall d’Hebró es va diagnosticar el primer cas pediàtric, en un lactant nascut al 1983. A l’any 1984, es va identificar el retrovirus, el virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), com a causant de la malaltia.

Al desembre de 1987 per primera vegada un nen va rebre tractament amb Aziditimidina (AZT), però va morir als 17 mesos de vida per una infecció. Al  1997 l’iniciï dels tractaments amb tres fàrmacs (triple teràpia), va suposar un canvi radical en l’evolució dels pacients.

Els pacients que tenen accés a la triple teràpia, no es curen però la seva situació davant d’aquesta infecció ha canviat radicalment. La SIDA és al primer mon, on es disposem dels tractaments adequats, ara una malaltia crònica.

Aquesta epidèmia ens ha enfrontat a situacions diverses, per un costat mai havien aconseguit tanta informació d’una malaltia en tant poc de temps, però tampoc en l’època moderna mai una malaltia havia estat tant estigmatitzada com aquesta. També aquesta epidèmia ha obligat a l’Església a passar de puntetes quan parla de preservatius i d'anticoncepció. Per acabar-lo d'adobar a més d’un tema sanitari i de discriminació dels pacients, la malaltia va prendre una vessant mediàtica quan algunes personalitats del mon del espectable van manifestar estar afectes de la malaltia.

Tot i els avenços en aquesta malaltia, l’epidèmia de la infecció pel VIH ha estat, i és encara, un gran problema mèdic i social, tot i que potser, menys mediàtic.

Diferents fronts de millora esperarem en els propers anys, d'una banda una millor acceptació social, seguir avançant en la no discriminació dels pacients, i per l'altre, noves tècniques diagnòstiques, nous fàrmacs antivirals o noves vacunes. Tot plegat per fer realitat l’eradicació d’aquesta malaltia, com diu el lema d’aquest any “Accelerant per posar la sida a zero”

divendres, 27 de novembre de 2015

Al cole sobre rodes? Una mala elecció!

Cada vegada més veiem nens i nenes que porten unes sabates que tenen incorporades unes rodes. Es tracta d'un objecte per a l'entreteniment, més a prop d'una joguina que d'unes sabates. 
Aquest tipus de sabates, des d’un punt de vista de salut, no poden considerar-se com unes sabates d'ús habitual

Aquest tipus de sabates, posen el peu en una posició anatòmica forçada, que facilita l'aparició de tendinitis (inflamaió dels tendons del peu) i dolor i inflamació del calcani (l'ós del taló), a més, el peu no està ben assentat i provoca inestabilitat que afavoreix les caigudes i les lesions de turmell

Com a mesura de seguretat, algunes escoles, informen a les famílies que no es permet l’ús de sabates amb rodes dintre de l’escola, tant al pati com al menjador, ni durant les activitats organitzades per l’escola.

divendres, 20 de novembre de 2015

"Dia Europeu per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics" Una reflexió sobre la utilitat actual i futura dels antibiòtics

El desenvolupament de resistència als antibiòtics està considerat, en l'actualitat, com un dels majors problemes de salut pública. Això significa que els antibiòtics que abans destruïen els gèrmens i curàven una determinada malaltia infecciosa no són ara útils, i cal utilitzar-ne de nous. El problema està en que les resistències als antibiòtics avança més ràpidament que l'aparició de nous antibiòtics i a més aquest nous fàrmacs tenen més efectes secundaris. El problema afecta tant a la salut humana com a l'animal, a l’agricultura o al medi ambient.


Totes les organitzacions internacionals dedicades a protegir la salut de la població, reconeixen la importància de promoure mesures per preservar l'eficàcia dels antibiòtics, enfront del desenvolupament constant de les resistències bacterianes.

L’objectiu del Dia Europeu per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics,  que es va celebrà el dia 18 de novembre,  és van realitzar un seguit d'activitats, orientades a tractar de conscienciar a la societat en general, i els professionals implicats en particular, dels riscos associats a l'ús indegut dels antibiòtics, així com fer una crida al consum responsable d'aquests.

Els professionals de la salut, com a qualsevol persona interessada en el problema de la resistència als antibiòtics, les administracions públiques, els professionals de la salut veterinària i membres dels societats científiques estem compromesos per amb un ús adequat dels antibiòtics.

Que poden fer les famílies?
  1. La febre no sempre es indicatiu d'infecció.
  2. La majoria dels processos infecciosos dels nens són de causa vírica i no precisen tractament antibiòtics per a la seva curació.
  3. Eviteu fer servir antibiòtics sense la indicació d'un professional sanitari
  4. Finalitzeu els dies de tractament recomanats tot i que els símptomes hagin desaparegut.


divendres, 13 de novembre de 2015

Malalties de la pell a la tardor. Normes per a la cura de la pell en els mesos freds.

Arriba la tardor i amb ella el fred, la sequedat de l'ambient, la calefacció, l'ús dels diferents tipus de teixits ... tot un seguit de situacions que poden afectar a la pell provocant irritacions, picors, vermellors, etc ...

Alguns problemes de la pell com les picades d’insectes, la sudamina o el impetigen  desapareixeran fins el proper estiu, però algunes  malalties de la pell s'agreugen amb el canvi de les temperatures i la sequedat de l'ambient. Les malalties de la pell que presumiblement poden empitjorar  durant la tardor són:
  • Dermatitis atòpica. És una malaltia inflamatòria de la pell que produeix unes plaques vermelles i amb picor.  És una condició de tipus crònic i hereditari -també coneguda com èczema-. Els afectats per la dermatitis atòpica solen presentar més trastorns al·lèrgics. L’atòpia s’acompanya de vegades d'asma bronquial, rinitis o urticària.   Tot i que és una afecció que no té cura, pot mantenir-se sota control. 
  • La psoriasi. És una malaltia de la pell inflamatòria que pot perjudicar també a les articulacions.  És una malaltia de la pell pròpia dels adolescents i els adults,  principalment apareix entre els 15 i els 35 anys. La forma més habitual és la que es manifesta amb plaques vermelles descamatives. Pot manifestar-se amb diferent intensitat al llarg de la vida i no és contagiosa.  S'aconsella, en major de 14 anys,  els raig UVA en el tractament. Es fàcilment explicable la millora de la malaltia en el mesos de major irradiació solar i el presumible empitjorament els mesos de menor insolació. 
  • Dermatitis seborreica. És una malaltia inflamatòria i comú que fa que es formin escates que van de blanques a grogues. La dermatitis seborreica sol aparèixer en àrees greixoses i olioses com en el cuir cabellut, celles, pestanyes, plecs nasolabials, oïda intern i extern. Els primers mesos de vida es manifesta com la "crosta làctia", amb escates i crostes molt adherides al cap, que tot i el seu aspecte provoquen poques molèsties als nens. És una malaltia de la pell crònica que es pot controlar amb tractament.
  • Acne. És una malaltia de la pell caracteritzada per lesions com a conseqüència d'una inflamació i infecció del porus fol·licular (orifici de sortida del pèl). L'acne afecta el 80% dels adolescents. La llum solar i els banys de mar són factors atenuants i hi ha un empitjorament de l’acne en les èpoques de menys insolació a la tardor -hivern.  L'acne  és una malaltia habitualment benigne però si amb una important repercussió estètica i psicosocial no menyspreable.

Quan comença l'estiu rebem informació sobre els efectes del sol i la calor sobre la nostre pell, i les autoritats sanitaris i els professionals de salut us aconsellem sobre fotoprotecció, hidratació o protecció de la calor.

Igual que són conscient que la nostra pell precisa unes mesures especials a la
època de l’estiu, hem de prendre consciència de que la nostra pell també precisa cures específiques als mesos freds. Independentment del tractament que us han recomanat per la patologia específica del vostre infant, hi ha un seguit de mesures generals que us poden ajudar també a tenir una temporada tardor- hivern lliure de problemes dermatològics:

  1. Eviti fregar la pell. 
  2. Eviti gratar o que  l’infant es grati la pell.
  3. Utilitzi roba feta amb productes naturals (cotó o llana), especialment la que està en contacte amb la pell.
  4. Utilitzi roba transpirable.
  5. Eviti sabons molt agressius. Els malalts amb dermatitis seborreica, atòpica o psoriasis han de fer banys curts. Millor dutxes que banys. 
  6. Hidrati la pell abundantment després del bany o dutxa.
  7. Els pacient amb acne poden millorar per l’efecte peeling que pot tenir el rentar-se les zones afectes amb sabó de glicerina o similars.

Consulteu en cas de que sospiteu infecció de la pell o mala evolució, tot i el tractament recomanat pel vostre pediatre i/o dermatòleg.

divendres, 6 de novembre de 2015

El 12 de novembre, el dia mundial de la lluita contra la pneumònia

La pneumònia és la principal causa individual de mortalitat infantil en tot el món. Es calcula que mata cada any a uns 1,8 milions de nens menors de cinc anys, el que suposa el 20% de totes les defuncions de nens menors de cinc anys en tot el món
El proper 12  de novembre es el dia mundial de la lluita contra la pneumònia. En 2007, la OMS i el UNICEF van crear el Pla d'acció mundial per a la prevenció i el control de la pneumònia, la finalitat d’aquest és accelerar el control de la pneumònia en el context d'intervencions integrades en pro de la supervivència infantil.

Què és la pneumònia
La pneumònia és una infecció respiratòria que afecta al pulmó i pot estar causada per virus i bactèries fonamentalment. En els nens més petits la causa més freqüent són els virus.
Els símptomes més freqüents són la febre, habitualment elevada,  tos i dificultat per a respirar, però aquest símptomes també apareixen en altres infeccions respiratòries.  Els lactants solen estar decaiguts, ploren, menjant menys i poden vomitar. En canvi, els nens més grans  poden tenir esgarrifances, dolor abdominal o dolor en el pit .
La majoria de pneumònies es poden tractar en el domicili amb antibiòtics oral, i tenen una evolució favorable, però en alguns casos poden aparèixer complicacions que necessiten tractament hospitalari.

Què fer a casa?
  1. Evitar el tabaquisme passiu o actiu
  2. Mantenir una bona hidratació del nen/a: si ha vomitat no forçar l’alimentació oferir líquids ensucrats poc a poc.
  3. Administrar un antitèrmic si la temperatura és superior a 38ºC 
  4. Administrar el tractament antibiòtic segons la pauta indicada pel pediatre
  5. Com a qualsevol altra malaltia infecciosa, les pneumònies es poden contagiar.

Quan consultar?

  1. Si el nen presenta alguns d’aquest símptomes heu de consultar amb el personal sanitari:
  2. Empitjorament de l’estat general, el nen/a està molt decaigut o somnolent
  3. Dificultat respiratòria
  4. Color blavós dels llavis o ungles (cianosi)
  5. Continua amb febre després de 48h de prendre l’antibiòtic
  6. El nen/a no pren o vomita sempre l’antibiòtic

divendres, 30 d’octubre de 2015

Sóc en Joan, tinc 9 anys, el meu Tete es va morir.

No recordo bé quan es va posar malalt, perquè jo era més petit. Recordo que vam anar al pediatre i després vam anar tot seguit a l’Hospital fins que va venir l’àvia i em va portar a casa seva.

Durant molt de temps vaig estar a casa dels avis. Com que era petit em pensava que els papes i el Tete vivien a l’Hospital. L’avi em portava a l’escola. Jo sempre li preguntava a l’àvia perquè els papes i el Tete vivien a l’Hospital però ella mai em deia res. Un dia la mare va venir a buscar-me i em va portar a l’Hospital. Jo em pensava que havia vingut a buscar-me per portar-me a viure amb ells a l’Hospital.


La mare em va explicar que el meu Tete estava molt malalt i per això estava a l’Hospital, que estava molt “fluixet” i per això li havia caigut el cabell i portava un mocador a la boca per no constipar-se. Només recordo que el Tete portava una gorra molt xula.

Quan van curar el meu Tete a l’Hospital vaig tornar a viure amb els papes a casa meva. L’avi em portava a la escola perquè la mare sempre havia de portar el meu germà a l’Hospital. Jo no volia anar la escola perquè la mare mai anava amb mi, a més la mestra em tenia mania, sempre em cridava i em posava molts càstig i deures. I ni l’àvia ni l’avi m’ajudaven a fer el deures com feien els papes.

Després, quan va acabar la escola el curs van tornar a l’Hospital i jo vaig anar tot l’estiu amb els avis. M’avorria molt perquè mai volien fer coses divertides i el papa i la mama sempre estaven a l’Hospital amb el Tete.

Quan van tornar a viure a casa el Tete portava tota la estona la mascareta posada. Una nit, passat el Nadal, el pare volia portar el Tete a l’Hospital però la mama no va voler. Va venir tothom a casa, fins i tot la iaia Montse que viu a Torelló, perquè el meu Tete s’havia mort. Tothom estava molt trist i la mare plorava molt i no em feia cas. Van portar al cementiri al Tete en una caixa. Jo no hi vaig anar però l’avi m’ho va explicar. La mare em va explicar que morir-se és marxar i no tornar mai més.

Quan el Tete es va posar malalt li tenia molta ràbia, perquè sempre estava amb els papes, tenia aquella gorra tan xula i no anava a la escola. Ara fa un any que el Tete va morir i encara la mama sovint està trista i plora. La mama des de que va morir el meu germà va a l’Hospital tots els dies a ajudar als nens i nenes que com el Tete estan molt malalts. El papa treballa molt perquè quan el Tete estava malalt moltes vegades no anava a treballar i s’estava en l’Hospital. Aquest any la meva mestra és més amiga meva. Els papes em portem amb el Santi, que és un psicòleg.

La mare encara està trista i tot sovint els papes es barallen. Jo vull portar-me molt bé perquè no estiguin tristos i no es barallin. Tinc por de que als papes els passi el mateix que al meu Tete. Trobo a faltar el meu Tete.


Aquesta és una ficció de com ho viuen els germans, uns dels damnificats d’una situació tant antinatural com és la mort d’un nen. El seu pediatre anotaria a la Historia clínica: En Joan és un nen de 9 anys que està fent un dol per la mort del seu germà gran per un tumor renal. Durant la malaltia del seu germà en Joan es va sentir abandonat pels pares pels continus i llargs ingressos a l’Hospital que la malaltia del germà va obligar a fer. Aleshores va fer una fòbia escolar, ara es troba bé a l’escola. Van voler estalviar-li patiment separant-lo de tot el procés de la malaltia del seu germà que, a més, li van explicar parcial i malament. El pare s’ha capficat en la feina, i la mare fa de voluntària a l’Hospital i això els està ajudant a anar tirant. Després d’un any de la mort del germà d’enJoan, la mare encara està en ple dol, el pare no parla del tema i la relació de parella s’està deteriorant. El Joan té por que els pares faltin i haver de tornar a viure amb els avis per sempre.

“Les víctimes del foc amic”, en llenguatge bèl·lic, són aquells damnificats per les accions del seus propis companys. En aquest text, uns dels damnificats per la malaltia i mort del seu germà és en Joan. En aquest context ajudar al dol ha d’incloure cuidar als cuidadors i a “les víctimes de foc amic” d’un esdeveniment tant antinatural com és la mort d’un nen.

divendres, 23 d’octubre de 2015

Setmana Europea del Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).


El TDAH és el trastorn del desenvolupament més comú en els nens/es, més de 5 de cada 100 ho pateixen. Clínicament es manifesta per una triple afectació: Hiperactivitat motora, falta d’atenció i impulsivilitat. En alguns  pacients predomina l’aspecte de la hiperactivitat motora, en altres la falta d’atenció i altres tenen problemes per a maneig de la seva impulsivilitat.  Els nois i noies amb TDAH, a més, tenen famílies amb dinàmiques i valors pròpies i van a escoles amb sensibilitats diferents davant d’aquesta o altres alteracions del desenvolupament.
Fins avui no s’ha trobat la causa del TDAH. Molts estudis nos apropem a la idea d’un origen multifactorial on intervenen factors genètics, psicològics i/o ambientals.

El TDAH presenta una constel·lació de símptomes de intensitats diferents, modulats per la família, la escola i el entorn. Aquesta variabilitat dels símptomes només es pot afrontar amb una actuació multidisciplinar amb tractaments farmacològics i no farmacològics.

Cap altre procés com la síndrome d'hiperactivitat ha estat objecte de tant debat i controvèrsia a tots els nivells: en el seu diagnòstic, la seva causa i el seu maneig. Per exemple, fa poc llegia en un diari digital: ...El consum de medicació en nens amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat a Espanya s’ha multiplicat per 30 en una dècada. Un negoci sense crisi per a les farmacèutiques. Laboratoris com Janssen, que pertany a l'empresa farmacèutica líder mundial Johnson & Johnson, facturen centenars de milions d’euros cada any gràcies al metilfenidat...

Podem imaginar un periodista o un diari publicant un paràgraf del tipus: El consum de medicació en nens amb diabetis a Espanya s’ha multiplicat per 30 en una dècada. Un negoci sense crisi per a les farmacèutiques. Laboratoris com Janssen, que pertany a l'empresa farmacèutica líder mundial Johnson & Johnson, facturen centenars de milions d’euros cada any gràcies a la insulina.

No és imaginable, ni seria acceptable. Sembla molt “modern” escriure sobre la necessitat de suportar el tractament del TDAH en els tractaments no farmacològics i no sucumbir a les farmacèutiques. Però ningú, responsablement, escriuria que cal tractar els diabètics amb dieta i no sucumbir a les insulines. 

Quina és la preocupació real ? Que les farmacèutiques guanyen molts diners o que gastem masses diners per a rescatar aquest 5 de cada 100 nens/nenes abocats a un fracàs escolar i/o personal?

divendres, 16 d’octubre de 2015

Comença la campanya vacunal antigripal

Com cada any amb la tardor arriba la campanya vacunal contra la grip, aquest any la campanya comença el proper dilluns 19 d’octubre.

La grip acostuma a ser una malaltia benigna, però hi ha grups de risc en les que la grip pot provocar complicacions greus o descompensacions de les seves malalties cròniques. Per aquests grups de risc la vacuna està finançada. Són:
  1.  Persones d’edat igual o superior a 60 anys.
  2. Persones menors de 60 anys amb risc de complicacions: nens (majors de 6 mesos) i adults amb malalties cròniques cardiovasculars, neurològiques o pulmonars (incloent l’asma), amb malalties metabòliques (com la diabetis), problemes renals, anèmies i altres situacions que comporten immunosupressió, i també a les dones embarassades.
  3. Persones que poden transmetre la grip a aquelles que tenen risc de patir complicacions: treballadors de centres sanitaris, d’institucions geriàtriques o que cuiden o conviuen amb persones de risc (les del grup anterior)
  4. Persones que treballen en serveis públics essencials: com forces i cossos de seguretat, bombers, serveis de protecció civil, d’emergències sanitàries, d’institucions penitenciàries,… tant pel fet que poden actuar com una font d’infecció per a persones de risc com pel fet que formen part del col·lectiu de serveis essencials per a la comunitat.
Si esteu dintre d'un d'aquest grip de risc es important que us adreceu al vostre centre de salut on us informaran de com i quan es podrà administrar. Si vostè o els vostres fills no esteu als grups de risc, també us podeu vacunar. La vacuna de la grip és una forma segura i eficaç de prevenir la malaltia tant en els adults com a la infància.

Recordeu que el virus de la grip té una important capacitat de mutació, i per tant la vacuna que s'aplica aquest any, pot no ser efectiva per la propera temporada, per això a diferència de la resta de vacunes, ens hem de vacunar cada any contra la grip.

La vacuna contra la grip no pot provoca la malaltia, la vacuna si pot provocar algun efecte secundari generalment menor, com a dolor en la zona de la aplicació de la vacuna o febrícula. Aquests efectes secundaris no són greus i desapareixen en un parell de dies.


divendres, 9 d’octubre de 2015

Estimulació musical dels fetus. Ciència o teletenda?

Aquesta setmana l’Institut Marqués ha presentat els resultats de l’estudi sobre estimulació
fetal com a resposta al estimul musical per via intavaginal. L'estudi publicat en la revista Ultrasound of the British Medical Ultrasound Society (BMUS) amb el titol de "Foetal facial expression in response to intravaginal music emission" suggereix que apartir de la 16 setmana d gestació el fetos podem ser estimulats amb música si aquesta arriba als fetos per via intravaginal. Los autores assegurean, també, que de poc serveis estimular els fetos através de la panxa de les embaraçades perquè nada o molt poc del sorolls exterior ariben a l'interior de l'uter. 

Aquesta noticia ha estat recollida amb gran profussió per emissores de radio i diaris. Una noticia que ha tingut molt impacte.  

Però i si fem una mirada critica?

El treball s'ha publicat a la revista que és l'organ oficial de la Societat Britànica de Ultrasons. El factor d'impacte d'aquesta revista es 0.00. El factor d'impacte es una mesura de la importancia d'una publicació cientifica. La revista Progresos de Obstetricia y Ginecologia de la SEGO (Societat Española de Obstetricia y Ginecologia) per exemple, té un factor d'impacte major, però no es publica en anglés (una mica de provincianisme?).
L'estudi está fet només amb un centenar de dones, i tot i que els resultats siguin concluents, amb tant pocs pacients la potencia estadistica (que ens permetria dir que això es així en totes les embaraçades) es molt baixa.
Hi ha, sobretot, un clar conflicte d'interesos, perquè al mateix temps que es publicava aquest estudi  surtia al mercat un nou "gatxet" (Babypod) que per un preu de 120 euros permet l'estimulació musical del fetus per via intravaginal. 
Finalment, acceptant per bons tots els resultat d'aquesta institució privada dedicada a la reproducció assistida, una questió per aclarir que no té resposta en el treball publicat ni va ser aclarida en la roda de premsa: Cal estimular musicalment als fetus? Aquest estimul es un factor positiu o estresant pel fetus?

Després de tot plegat és fàcil que dubtem si aquesta informació era un pas el coneixement sanitari o una teletenda del Babypod. 

divendres, 2 d’octubre de 2015

Activitat física i adolescents, una hora al dia.

Tot i que nombrosos estudis han informat del benefici de la pràctica d'activitat física sobre la salut, durant últims anys s'està configurant un important problema de sedentarisme en la infància i en l'adolescència. Els nois i noies ja fan activitat física a l'escola durant les seves classes d'educació física, però diversos estudis han mostrat que l'activitat física realitzada a l'escola, per si sola, no és suficient per promoure beneficis saludables òptims.
Els resultats mostren que les noies són menys actives físicament que nois i que la participació en activitats físiques i en esports fora de l'escola, decreix a partir de 12 anys.
Un estudi realitzat al 2013 entre els estudiants de 8 a 16 anys de Palafolls, però que és aplicable a tot el territori, senyalava que hi havia un dèficit en la quantitat d’exercici físic que feien. L’estudi mostrava que el 10% del nois i el 12 % de les noies tenen una actitud sedentària, és dir estaven durant cinc o més dies a la setmana més de 2 hores al dia davant de les pantalles de televisió o de l’ordinador..., i que només el 33% del nois i  entre un 7 -11% de les noies feien una hora o més d’exercici al dia.

L’activitat física ha de formar part de la vida diària dels joves. La piràmide de activitat física en nens i adolescents ens mostra gràficament el repartiment d’aquesta activitat durant la setmana. L'activitat recomanada per a nois i noies entre 12 i 18 anys és de 60 minuts al dia. Per assegurar que els nois i noies facin aquesta activitat física després de la escola i els cap de setmana us recomanem algunes estratègies que podem ser útil:
1. Organitzeu activitats familiars que incorporin activitat física, com caminades o passejades en bicicleta. Les activitats a l'aire lliure són una excel·lent manera per fer exercici plegats i passar temps junts.
2. Si el seu fill/a no realitza suficient activitat física, estimuli canvis gradualment. Les investigacions han demostrat que, fins i tot petites quantitat d'activitat física que realitzin els joves poden, marcar la diferència entre tenir un pes saludable o tenir sobrepès.
3. Encoratgeu als fills/es adolescents a participar en esports organitzats, clubs juvenils de muntanya, associacions, agrupacions excursionistes com l’escoltisme... Realitzaran una d'activitat física adequada i establiran hàbits d'exercicis regulars que poden convertir-se en un hàbit durant tota la vida.
4. Si no vol fer exercicis amb altres adolescents, expliqueu que qualsevol forma d’activitat física, inclús dintre de casa, està bé, sempre que es mantingui de manera regular.
5. Ajudeu-lo a gaudir de l'exercici, l’activitat física ha de ser una cosa divertida per gaudir en el temps d’esbarjo.
6. Animi als joves a anar a l'escola caminant o amb bicicleta. Animi’l a que camini quan tingui l'oportunitat i a fer servir les escales en comptes de l’ascensor.
7. Recordi-li que la relació entre fer activitat física i tenir un millor rendiment acadèmic està sobradament demostrada.
8. Limiteu la quantitat de temps que l’adolescent passa davant del televisor o l'ordinador.
9. Igual que ha de estar al cas si el seu fill/a no realitza prou exercici, també ha de prestar atenció si s’exercita massa. La vigorèxia,  és un trastorn mental caracteritzat per una preocupació obsessiva per tenir un cos musculós, o l’anorèxia que a vegades també cursa no només amb problemes amb el menjar si no també amb un augment del exercici físic. Tant problema es per la salut no fer exercici com fer massa.
10. Doni un bon exemple amb el seu propi comportament, faci exercici.


divendres, 25 de setembre de 2015

Sabates i peus. Consells per a escollir un bon calçat infantil

Caminem sobre els nostres peus. La marxa bípeda és una característica singular del esser humà. Les sabates es  són uns estris que ens faciliten el caminar.  Les sabates són importants pel desenvolupament osteo-muscular dels infants, especialment en el més petits/es. Però els hi  donem l'atenció que mereixen? Sabem escollir les sabates adients pels infants? 


Quan començar a utilitzar sabates?
Si el seu fill encara no camina, no és necessari que faci servir sabates. Si tot  just comença a caminar, les sabates poden ajudar a prevenir lesions accidentals. Les botes que suporten el turmell no necessàriament ofereixen un millor suport que les sabates baixes, simplement tindrà més dificultats per treure-les.

Algunes persones pensen que els nens han d'usar sabates per ajudar el desenvolupament dels músculs de les cames i els peus i l'estructura òssia i per prevenir futurs problemes per caminar. No és així, els peus del seu infant es desenvoluparan bé sense sabates fins que comenci a caminar.

Durant els primers anys el creixement del peu dels nens i nenes és rapidíssim, cal  revisar sovint que les sabates no li quedin petites. Recordeu que durant els primers 18 mesos de vida el peu creix aproximadament mig número (3 mil·límetres) cada dos mesos; dels 18 mesos als 2 anys, mig número cada tres mesos; i dels 2 als 3 anys, mig número cada tres o quatre mesos. A partir de 3 anys, els peus creixen un número cada any.

Les sabates correctores són les sabates utilitzades per solucionar problemes com ara els peus plans o la rotació interna, és un error fer-les servir de forma preventiva o sense un diagnòstic exacte. La majoria dels nens no necessiten sabates especials.

Com triar unes sabates pel seu infant?
Les sabates han de servir per a:

  1. Protegir els seus peus.
  2. Proporcionar adherència en superfícies llises i lliscants.
  3. Permetre caminar còmodament en diferents tipus de superfície (asfalt, terra i sorra).

En triar les sabates pel seu fill o filla, comproveu que:

  1. Escull les sabates més suaus, més amples, més lleugeres i més còmodes possibles. 
  2. Tenen una sola encoixinada.
  3. Són flexibles i lleugeres, exceptuant el contrafort de la zona del taló.
  4. Estan ben ajustades als talons per evitar que el peu marxi cap a endavant al caminar.
  5. Deixen prou espai pels dits dels peus, com 1,5 cm entre el dit més llarg i la punta de la sabata quan el nen està dret i un espai de 5 mm entre els costats de la sabata i els dits dels peus. Si pessigueu la sabata mentre el vostre infant està dempeus, es forma una lleugera depressió en la sabata.
  6. Els materials han de ser naturals i molt transpirables.
  7. A l'estiu, les sandàlies haurien d'anar ben lligades.
  8. Sempre s’han d'emprovar les sabates abans de comprar-les.

Podeu tobar algunes recomanacions més, del Col.legi Oficial de Podòlegs de Catalunya, a la meva web Prop dels infants: http://www.fcodinagarcia.cat/planes/consells/calcat.html

divendres, 18 de setembre de 2015

El mètode del plat


El mètode del plat us permet crear menús variats, sans i adaptats a les necessitats dels nens d'una manera fàcil. Aquest mètode es pot utilitzar per nens i nenes a partir dels 2 anys de edat.
Fem servir com a base un plat de mida normal, d'uns 23 centímetres de diàmetre, una mica més d'un pam, elaborem un menú principal, dinar o sopar. Dividim el plat en tres parts. La mida del plat pot variar segon la edat o la gana del nen o la nena , però sempre  mantenint les proporcions. 

La meitat del plat o una mica més (50%) del menú serà amanida, verdura, o qualsevol aliment vegetal. Anem variant vegetals crus i cuinats (cuit, al forn, a la planxa).
En poc més de la quarta part del plat (30%) posarem les farines, com l'arròs, la pasta, les patates, els llegums o el pa. 
Menys d’una quarta part del plat (20%) serà per a les proteïnes: ous, carn o peix. La carn pot ser blanca o vermella  i el peix pot ser blanc o blau, a aquesta edat no hi ha restriccions en l’ús d’uns o altres. 
Afegir uns postres, una peça de fruita o un làctic, i no oblideu beure aigua.
Així tenim elaborat un menú saludable i variat.

divendres, 4 de setembre de 2015

Virus Chikungunya. Espècies i malalties invasores

Malalties com el xarampió, la difteria, o la tos ferina són amb nosaltres, i altres com l'Èbola o ara el Chikungunya venen a visitarnos. La infecció pel virus del Chikungunya és una nova malaltia que ens ajuda a explicar els canvis que estem vivint. Aquest virus que va ser aillat per primera vegada a l'Àfrica en els anys 50 del segle passat, ara es pot trobar a tot a arreu. Recenment s'ha registrat un cas a Espanya de contagi del virus Chikungunya sense haver viatjat a l'Àfrica. Les velles malalties no marxen i hi ha de  noves.

Com es possible? Fa uns pocs anys que un mosquit, amb una picada especialment dolorosa, s'ha instalat a Catalunya i a tota la zona mediterrania. Aquest mosquit és una mica més gran que els autoctons i té unes taques blanques al cos i a les potes i per això se'l conec com a mosquit tigre. El virus Chikungunya es trasmés per la picada d'algunes poques especies de mosquits. El mosquit tigre es un d'aquest trasmissor. 

El mecanisme de contagi és simple. Un mosquit pica a un malalt afectat pel virus Chikungunya i es contagia. Aquest mosquit contagiat, que actua com a transport del virus (vector, és el terme sanitari utilitzat), pica i infecta a altres persones. 
El mosquit ja era entre nosaltres com hem dit, ara ha vingut el virus a completar el cercle. Abans els mosquits o els virus (o els cargols poma) es localitzaven en àrees geogràfiques específiques i era escepcional trobar-los fora del seu lloc habitual. Ara no és així, perquè ara no hi ha àrees geografiques especifiques, no hi ha limits per la disseminació, el mon és cada vegada més petit perquè les comunicacions són cada vegada més ràpidas i eficaçes. 

El virus Chikungunya provoca uns simptomes similars a la grip: Febre alta (més de 39ªC), dolor en les articulacions, mal de cap, mal de panxa i de vegades taques a la pell. A diferència de la grip els simptomes de la malaltia per Chikungunya són més intesos i més prollongat, és fàcil que la malaltia duri setmanes.
No hi ha ni un tractament ni una vacuna específica, com en altres malalties víriques. El pronostic es bó la mamojoria dels casos, els procesos més greus s'observen en nens petits, gent gran (major 65 anys) i pacients amb malalties previes.  

L'ébola o el chikungunya són malalties, que pel seu exotisme, tenen molta repercussió al mitjants de comunicació, però afortunadament encara tenen poca repercussió sanitaria a casa nostre. El virus que causarà la major epidemia a casa nostra aquest any serà, com sempre, el virus de la grip. Milers de persones es posaran malaltes, i hauran de ser atesos a l'atenció primària a urgencies o hospitalitzats i lamentablement alguns moriran. Són les dades, autenticament preocupants, de cada any. Afortunadament per aquesta epidemia si que hi ha una vacuna eficaç.

L'Agencia de Salut Pública de Catalunya ja va elaborar a començament d'aquest any el "Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya" i des de fa anys hi ha una campanya de lluita per evitar la disseminació del mosquit tigre.

divendres, 28 d’agost de 2015

Del horari d'estiu a l'horari escolar

Aquest és el darrers dies d'agost. Hi ha una hora menys de sol que el dia de la revetlla de Sant Joan, indubtablement els dies es van retallant. A la tele ja fan anuncis de motxilles i altres materials escolars i encara més definitiu ja es fan anuncis per iniciar col·leccions en fascicles... L'estiu està finalitzat.


Durant l'estiu, els pares són més laxo en l'horari dels seus fills. Però ara que el inici del curs escolar comença a fer-se present, cal el pas del horarir d'estiu l'horari escolar. Algunes normes que poden ajudar a passar l’horari escolar

  1. Comenci les normes al voltant de dues setmanes abans del inici del curs. D’aquesta manera, quan comencin les classes, el seu fill estarà acostumat al nou horari. Posi regles pels més petits i negocií amb els més grans.
  2. Limiti el temps de televisió i proposi activitats relaxants en una zona poc il·luminada i relaxant abans de dormir. Totes dues regles ajuden a entrar en un ritual nocturn que faciliti els hàbits de son.
  3. Creï un ambient agradable en el dormitori, però recordi que és un espai per dormir. El dormitori ha de ser un lloc poc lluminós i silenciós. Els equips elèctrics com a computadores, televisors o videojocs creen unes distraccions i una excitació que dificulten el dormir als nens. Totes aquestes pantalles haurien d’estar col·locats fora de l’habitació durant l’any escolar.
  4. Tregui les migdiades. Comenci a retirar les migdiades si ha agafat aquesta pràctica durant l’estiu. Les migdiades a la tarda tenen una tendència a retardar l’hora d’anar a dormir i creen problemes durant el curs escolar.
  5. Feliciti els bons hàbits de son. Els reforços positius o els petits premis poden ajudar a aconseguir que els infants petits vagin aviat al llit. Amb els nens/es més grans i els/les adolescents negoci, dialogui i informi dels efectes físics i biològics (baix rendiment, risc de depressió, augment de pes…) que dormir poc pot tenir sobre ells.

Gaudiu de les darreres setmanes de vacances

divendres, 21 d’agost de 2015

Gaudeix de la criança del teu fill


La Societat Espanyola de Pediatria ha publicat un decàleg de bones practiques sobre la criança dels infants. Són uns consells plens de sentit comú, unes bones normes per a gaudir de la criança dels infants.

"Gaudeix de la criança del teu fill"

  1. Demostra sempre al teu fill com n’és d’important per tu. Expressa-li el teu amor incondicional a qualsevol edat amb paraules, somriures i gestos: petons, abraçades, carícies, ...
  2. Tingues cura de la seva salut i ajuda’l a créixer sa. Tu ets el seu model. Ensenya-li estils de vida saludables en alimentació, activitat física, son, higiene, ... i també en com viure les seves emocions. Utilitza el sentit de l'humor.
  3. Dedica-li temps cada dia. Juga i gaudeix amb ell, sense dirigir molt els seus gustos o preferències. Procura que tingui temps lliure, al seu aire. I gaudiu junts de la natura.
  4. No cal acumular coses materials. El temps que li dediquis, l'educació i els valors que li transmetis seran la teva millor herència.
  5. Educa amb afecte. Elogia el que fa bé i també els esforços per intentar-ho. Posa-li normes que pugui i hagi de complir: poques, clares i adaptades a cada edat. Ensenya-li el que està malament, sense violència, càstig ni humiliació.
  6. Estimula i recolza el seu aprenentatge. Fomenta la seva autonomia des de petit per a les activitats quotidianes, com vestir-se, rentar-se o menjar. No li donis tot fet. És bo que a poc a poc vagi tenint les seves responsabilitats.
  7. Escolta i dialoga amb el teu fill des de petit. Mostra interès pel seu món, adapta't als canvis normals de cada edat i accepta-ho i valora'l com és: únic i diferent als altres.
  8. Transmet-li seguretat, tranquil·litat, confiança. No fomentis pors artificials, dona-li suport i ajuda’l a entendre les seves pròpies emocions. Així enfortirà la seva autoestima, la seva motivació i capacitats.
  9. Deixa’l ser nen. No el facis partícip abans de temps de les preocupacions dels adults. Però no li amaguis els fets importants de la vida. Ensenya’l i ajuda’l a entendre que la malaltia, el dolor o la mort existeixen i formen part d'ella.
  10. Afavoreix les relacions amb la família i els amics. Ells l'acompanyaran al llarg de la seva vida. Ajuda’l a posar-se en lloc dels altres. Aprendrà a conviure i estimar.



divendres, 14 d’agost de 2015

L’Èbola encara existeix

L'informe de la Organització Mundial de la Salut (OMS) de novembre de 2012 advertia d'un brot de febre hemorràgia en Uganda. S'havien notificat 21 casos probables o confirmats, 9 d'ells mortals. L'informe de 2014 anunciava que la epidèmia havia afectat un total de 27.784 casos i 11.294 morts, L'OMS titulava el seu informe con "Èbola a l'Àfrica Occidental: Abocats al desastre? El informe deia: "...Passi lo que passi l'Èbola de 2014 quedarà als anals..."
Poc de nosaltres havíem sentit o llegit qualsevol cosa sobre el brot d'Èbola del  2012 o de qualsevol any anterior, però tot tenim en la retina o les orelles les imatges i els sons del brot del 2014.

Si, tenim a la retina les imatges de la repatriació del germà de l'ordre de Sant Joan de Deu, Manuel Garcia Viejo, que finalment va morir el 25 de setembre de 2014. També recordem les imatges i el so de les seves companyes, que també infectades per l'Èbola que no van ser repatriades perquè no tenien nacionalitat espanyola.
Van aprendre un acròstic, Z-mapp, que era un fàrmac experimental que encara no tenia ni nom i que de forma excepcional es va fer servir amb un parell de malalts as Estats Units semblava que amb èxit.
Van tenir el dubtós privilegi de ser els primers en tenir un cas de contagi d'Èbola fora d'Àfrica. L'auxiliar Teresa Romero, que després d'un tour per totes les televisions finalment va terminar retractant-se de totes les seves acusacions. Van tenir el estrany honor de conèixer al inclassificable "Consejero de Sanidad" de Madrid. Aquell que ja havia vingut "comido", no com altres que són uns morts de gana, segon el seu parer.
També van aprendre que els jutges no només tenen jurisdicció sobre persones i bens sinó també sobre els animals. Així és com es va sacrificar "l'Excalibur", el gos de l’auxiliar infectada d'Èbola.
Finalment als diferents centres de salut van arribar bates, guants i mascaretes especials i un circuit nou per a productes o materials contaminats.
Tot plegat un esperpent i una exageració per a una malaltia que va afectar a dos persones a Espanya.

Però aquest brot d'Èbola passarà als anals, no com pensava l'OMS per la seva major extensió, sinó perquè els centres d'investigacions privats i públics s'han posat "les piles" i en un temps excepcionalment ràpid han aconseguit una vacuna.  La prestigiosa revista mèdica The Lancet ha publicat els resultat obtingut amb la vacuna VSV-EBOV desenvolupada per l’Agència de la Salut Pública de Canadà i la farmacèutica nord-americana Merck. La vacuna s’ha administrat a més de 4000 persones amb una eficàcia del 100%. Es un primer treball, i no podem tirar coets encara, però és un pas per a un definitiu canvi en el control d'aquesta malaltia.
Pels amants de la teoria general de la conspiració i els antivacunes, la farmacèutica Merck tenia la vacuna i calia tenir un brot important per a vendre vacunes. Però, lo que ha passat, tristament com sempre, es que quan l'Èbola ha amenaçat de traspassar les seves fronteres africanes i el primer mon s'ha sentit amenaçat s'han mobilitzat tots els recursos que calien per controlar la malaltia, cosa que no s’havia fet abans mentre l’Èbola era una malaltia estrictament africana.

La epidèmia del virus del Èbola està lluny d’estar controlada i la comunitat internacional hauria de redoblar els seus esforç, ha manifestat fa pocs dies Joanne Liu, presidenta International de Metges sense Fronteres. Segon el darrer informe de l’OMS de 15 de juliol, 30 nous casos han estat confirmats en el curs de la setmana anterior (13 a Guinea, 3 a Libèria, 14 en Sierra Leone).
L’Èbola encara existeix, però només a l’Àfrica.

divendres, 7 d’agost de 2015

L'estiu i els banys. Gaudim amb seruretat

Arriba la temporada dels banys. Gaudim amb seguretat
Mor ofegat un nen de 5 anys en una piscina privada de Tarragona. El petit s'hauria donat un cop al cap abans de caure, inconscient, a l'aigua (El Periódico. Dilluns, 13 de juliol del 2015), noticies com aquestes apareixen cada estiu en el mitjans de comunicació.

L’ofegament en platges i piscines és un problema de salut de primer ordre. Cada any un grapat de persones, nens i adults, perden la vida ofegats. L’única acció eficaç davant d’aquest problema és la prevenció.
Per això cada any, quan comença la temporada dels banys hi ha que recordar alguns consells que ens podem evitar un bon ensurt.
La pàgina Faros de consells a les famílies del Hospital Sant Joan de Deu té elaborat un decàleg de consells que diu:
1. Ensenyi al nen a nedar des de ben petit
2. Instrueixi perquè el petit pregunti abans d’anar a la piscina
3. Eviti que el nen es banyi sol, sempre ha d'avisar un adult perquè el vigili.
4. Doni als petits els materials de seguretat indicats per a cada edat.
5. Esperi, després de dinar, un temps abans de ficar-se a l'aigua.
6. Entri a l'aigua a poc a poc.
7. Quedi’s a la zona menys profunda de la piscina, on els nens fan peu.
8. No deixi córrer o jugar a les zones properes a la piscina per, així, prevenir les caigudes.
9. Expliqui als nens que si es fa mal a la piscina, els altres han d'avisar a un adult immediatament.
10.Retiri, si ha fet servir, les joguines de l'aigua, perquè altres nens més petits no es tirin a la piscina a per ells.

Tots aquest consells els podem resumir en tres, l’ABC de la seguretat en
els banys.

A: Adult vigilants sempre
B: Barreres per a tancar les piscines
C: Classes de natació
Més a: http://fcodinagarcia.blogspot.com.es/2014/07/abc-de-seguretat-alaigua-duespersones.html

divendres, 31 de juliol de 2015

Vacuna de la varicela ...ara no, ara si !!!

El Ministeri de Salut i les comunitat autònomes  abans d’ahir en el Consell Interterritorial de Salut van decidir incloure i finançar la vacuna de la varicel·la dintre del calendari infantil. En poc temps hem passat de estar prohibida la seva venda a estar finançada. Què està passant?
La vacuna de la varicel·la estava inclosa i finançada en el calendari  vacunal infantil a partir dels 12 anys, per tots aquells infants que no havien patit la malaltia a aquesta edat. A efectes practiques això significava vacunar a aquesta edat menys de 5 % dels infants perquè més de 9 de cada 10 als 12 anys ja havien passat la malaltia.

Els experts en vacunes de la Societat Espanyola de Pediatria com la de la resta de països aconsella la vacunació de la varicel·la als 12 mesos i administrar una dosis de record als 3 – 4 anys. A Navarra des del 2006  estan vacunat als nens i nenes de la seva comunitat amb aquesta pauta aconsellada pels expert. Els resultats són significatius. La malaltia ha disminuït un 97% i cap nen ha estat ingressat per una complicació de la varicel·la.
Davant d’aquestes dades la resposta de l’anterior ministra la Sra. Mato va ser decidir la prohibició de la venda de la vacunes a les farmàcies. Sense cap raó científica, ni d’altre mena, que ho justifiqués.  Ara l’actual ministre es desdiu i passar de prohibir la venda a finançar la seva administració.
A tots els països del nostre entorn, a Catalunya també, existeix un òrgan paritari entre l’administració i els expert on es decideix sobre la venda i finançament dels fàrmacs, vacunes incloses. Aquest organisme es una necessitat imperiosa a Espanya per poder estalviar-se aquest episodis ridículs

divendres, 24 de juliol de 2015

Les picadures són de l’estiu

De vegades estàs tranquil·lament fem la migdiada i escoltes un brunzit i poc després comença a picar-te el braç o la cama, ja t’ha picat!!!. Les picadures d’insecte són tant pròpies de l’estiu com les vacances.
Els insectes són els animals més nombrosos i com que totes les picades tenen una forma semblant resulta difícil dir quina bestiola ha estat la causant d’una picadura en concret. A casa nostre les picades d’insectes afortunadament provoquen únicament lesions locals com una fava envermellida amb picor i de vegades algunes vesícules o una ampol.la.

Però alguns pocs infants poden ser al·lèrgics a les picadures  de certs insectes, especialment vespes, abelles o borinots. Aquest infants fan una reacció generalitzada a vermellor de tot el cos, picor per tot el cos i dificultat per a respirar. Aquesta reacció al·lèrgica precisa d’una intervenció sanitària immediata, de fet aquest pacients han de portar a sobre una xeringa precarregada per aplicar-se ràpidament la medicació antial·lèrgica.

Com curar una picada.
Recordi la importància de les mesures preventives. Afortunadament la majoria de les picades només provoquen uns lleus símptomes i amb unes simples mesures de cura es suficient.
Mesures a la zona
  1. Fred: l’aplicació en la zona de fred provoca un alleujament el dolor i té un efecte antiinflamatori. Tot i que alguns verins es poden desactivar amb el calor, la norma general es aplicar fred.
  2. Rentar amb abundant aigua i sabó (no trencar les ampolles si hi ha).
  3. Treure l’agulló amb unes pinces si es el cas. 
  4. Una loció de calamina o amoníac aplicat precoçment sobre la picada disminueix la picor i neutralitza alguns verins.
  5. Després del rentar, apliqui un antisèptic (tipus Cristalmina*) transparent.
  6. Si amb les anteriors mesures no hi ha prou per alleujarà els símptomes apliqueu una pomada amb corticoides. 
Mesures generals
De vegades no hi ha prou amb el tractament local i es fa necesari prendre medicació oral per a controlar la malaltia.
  1. Administri analgèsic per calmar el dolor
  2. La prescripció de corticoides o antihistamínics orals correspon als professionals sanitaris.
Trobeu més informació en la meva Web (Prop dels infants)

dimecres, 22 de juliol de 2015

Prop dels infants, web mèdica acreditada

La meva pàgina "Prop dels infants" ha aconsellit ser reconeguda com a "Web Mèdica Acreditada".
Cada dia més es pot trobar més informació medica a les xarxes socials.Per saber que allò que es publica té l'adequada fiabilitat i qualitat hem de estar segurs que alguna entitat solvent garanteixi la validesa de la informació.

A casa nostra una d'aquestes acreditacions es la que ofereix el Col.legi de metges de Barcelona. Estic molt content de disposar d'aquesta acreditació, que no hagués estat possible sense el Xose Novoa que ha estat el dissenyador i mantenidores de la web

divendres, 17 de juliol de 2015

Cremes al sol, tipus de pell i emoticons?

Les cremades són lesions produïdes per la calor. A l'estiu l'exposició al sol en les platges i piscines pot produir cremades a la pell, són les cremades solars.  
La protecció que s'ha de fer en la pell per evitar problemes amb l'exposició solar depèn òbviament del tipus de pell. El fototipus és la capacitat de la pell per assimilar les radiacions solar. El Dr. Fitzpatrick, un dermatòleg de la universitat de Harvard va fer una classificació en sis tipus,  des de la pell molt blanca com la dels pèl-rojos que no en bronzegen mai i que sempre es cremen, fins a les pells més fosques. Aquesta classificació dels diferent tipus de coloració de la pell va ser el model per a fer les diferents "raçes" dels popular emoticones. A quin emoticó et sembles?

Com són les cremades solars?
Les lesions per exposició al sol poden aparèixer fins a 4 - 5 hores després de haver deixar la platja o la piscina. Habitualment una exposició excessiva o sense protecció provoca en la pell una coloració vermellosa i dolorosa. En els casos més greus poden aparèixer petites butllofes plenes de líquid sobre la pell vermella. 

Com evitar les cremades solars ?
Depèn del tipus de pell (fototipus), però en el cas dels infants s'ha de ser més curós, especialment el menors d'un any. A més, la sorra de la platja i la neu fan un efecte mirall de la radiació solar augment augmentant la seva acció sobre la pell. Per això sempre: 
  1. Eviti les hores puntes del dia on la insolació és màxima (entre les 11 del matí i les 4 de la tarda)
  2. Prengueu mesures físiques per a protegir-se de la insolació (para-sol, gorra i roba adient)
  3. Posi cremes protectores solars de màxima potència, com a minin amb una protecció superior al 15. Apliqui la crema protectora uns 30 - 60 minuts abans de la exposició al sol. Les cremes resistents a l'aigua són les preferibles, tot i això renovi freqüentment l'administració de cremes. 
  4. Prengui mesures de protecció també els dies nuvolats. A l'estiu els dies nuvolats el sol també agafa.
Com curar les cremades solars ?
 Les cremades solars són lesions molt dolorosos, per això les primeres mesures a fer són alleugerar el dolor.
  1. Apliqui aigua fresca en la zona i doni ibuprofè.
  2. Hidrati suficientment la pell, una cremada solar suposa inevitablement una sequedat extrema de la pell.
  3. Administri una crema amb corticoides
  4. Ofereixi abundants líquids. 
Podeu amplia la formació en el blog de la Dra Rosa Taberner: Dermapixel

divendres, 10 de juliol de 2015

Ulleres de sol per infants!!!

 A l’estiu els nens es passen el dia jugant a l’aire lliure. La majoria dels pares no s’obliden de posar-li crema solar i fins i tot una gorra al seu fill, però molts no saben que les ulleres de sol també són importants.


Molt poca gent coneix l’impacta de la radiació ultraviolada als ulls, especialment en els nens. Els ulls dels nens són més sensibles que els dels adults, no obstant això, el 25% dels pares no pren les precaucions necessàries per protegir-los.  

Igual que en les ulleres normals, la qualitat de les ulleres de sol és important. Les ulleres no són una joguina, poden ser divertides, però lo important es que ofereixin una protecció adequada. Les ulleres de sol amb lents grogues, blaves o vermelles, no són adequades ja que distorsionen la percepció dels colors.

Què necessites saber a l’hora de comprar unes ulleres de sol pel teu fill? Alguns consells pràctics

  1. Les muntures han de ser resistents i no presentar vores afilades
  2. Assegureu-vos  que les lents compten amb el distintiu CE i l’etiqueta UV-400. Els nens han d’utilitzar ulleres de sol, homologades i amb la marca de Conformitat Europea (CE) . 
  3. Posi’l un barret o una gorra amb visera, tot i que porti ulleres. 
  4. No el deixi mirar al sol directament, encara que portin les ulleres posades.
  5. Eviti que juguin al sol entre les 12 del migdia i les 4 de la tarda. 
  6. A la platja, a més, cal tenir especial cura ja que la sorra reflecteix un 15% de les radiacions solars. 
  7. Als nadons, per descomptat, no se’ls pot exposar al sol.

Recordi, que  les millors ulleres de sol no són bones si el nen no les hi vol posar

divendres, 3 de juliol de 2015

La pobresa infantil no recula ni al primer mon.


Segons un estudi publicat fa poques setmanes pel Institut Nacional d'Estadística,  gairebé una quarta part de les llars espanyoles vivia per sota del llindar de pobresa en 2013. Espanya, com els seus veïns de la Unió Europea, estableix el llindar de pobresa en disposar del 60% del ingrés mitjà de la població total. Segon l'estudi el 42% de les llars no van ser capaços de fer front a despeses inesperades i el 10% va admetre pagar tard les seves factures de gas o d'electricitat o la hipoteca.

Un informe recent de la OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament) advertia que globalment, precisament el 10% de la població més pobre ha vist disminuir els seus ingressos en un 14% anual; aquest sector de la població ha perdut pràcticament un terç dels seus ingressos. 

En el seu Informe sobre la malnutrició infantil a Catalunya d’agost 2013, el síndic de greuges posava de manifest que 50.000 infants catalans menors de 16 anys, passen privacions materials que afecten l'alimentació. Recentment una publicació sobre la nutrició de la població infantil d’Astúries, en la mateixa línea trobava que el 1,1% dels nens o nenes estaven massa prims per la seva edat.

El Club dels petits dejeuners (el club dels esmorzats), al Canadà, es una organització que des de fa 20 anys està compromesa amb l’alimentació dels nens i nenes. Aquesta organització calcula que en Canada 1 de cada 7 nen està en risc de començar el seu dia sense menjar. Aquesta organització han iniciat una campanya, a la que dona suport entre altres, Sebastain Lefrevre guitarrista del grup Simple Plan, que pretén recollir 100.000 signatures pel seu manifest pels nens. Un grup d'empreses canadenques s'ha compromès a aportar 1$ per cada signatura (http://www.jesignepourlenfance.org/). El manifests diu:

  1. Perquè tots els nens i nenes tenen dret a l’alimentació
  2. Perquè tots els nens i nenes tenen capacitat per aprendre
  3. Perquè els somnis generen grans idees
  4. Perquè tots els nens i nenes han de tenir les mateixes oportunitat de prosperar
  5. Perquè el nostres fills i filles han de créixer amb les seves màximes aspiracions
  6. Perquè al construir un mon millor cap nen o nena s’ha de quedar endarrere
  7. Perquè hem d’ajudar a eliminar les diferencies
  8. Perquè la societat del Quebec té el poder de promoure els seus fills i filles

Un manifest al que podríem donar ple suport i signar, canviant únicament el mot Quebec pel de Catalunya. 
Tot plegat, unes dades que posen de manifest que la pobresa al primer mon en compte de millorar, empitjoren; i si aquesta és la realitat a casa nostra, fa fredor pensar com està evolucionant la pobresa en els paisos pocs desenvolupats.
Aquestes dades justifiquen que el nostre compromís amb la infància ha de ser encara una prioritat

dilluns, 29 de juny de 2015

Quina calor !!!!

La noticia més important d'aquesta setmana, tragedia grega a banda, es l'onada de calor.
Recordi alguns consells per a combatre els problemes per l'excés de calor

  1. Els nens, especialment els més petits, no s’han d’exposar directament al sol. Hem d’evitar doncs les hores de màxima radiació entre les 12 – 16 hores. 
  2. Tot i que estigui emboirat a l’estiu els nens han d’anar amb para-sol, roba de cotó i gorra.
  3. A més a més una crema foto-protectora resistent a l’aigua que s’ha d’aplicar 30 minuts abans de l’exposició i s’ha de renovar cada 3 – 4 hores.
  4. Els foto-protectors són una forma segura de prendre el sol, no una manera de perllongar l’exposició al sol.
  5. No descuidar-se d’oferir aigua.
  6. Després de l’exposició al sol cal una bona hidratació de la pell.
  7. Recordi que alguns medicaments són fotosensibles, és a dir, que poden fer algun tipus de reacció si el pacient s’exposa al sol. Consulti al vostre metge si el nen prenen medicació.

divendres, 19 de juny de 2015

Aquesta setmana no he escrit res, perque he estat molt ocupat

divendres, 12 de juny de 2015

Vacunes, opció o obligació?


Una premissa prèvia; l’eficàcia de les vacunes és un fet científic i no una qüestió de fe. És el que els gestors públic en diuen el paradigma del “free rider”. Si algú es cola sense pagar al metro i tots els altres paguen, cap problema; però si tots volem viatjar de gorra... tindrem un problema.

El desgraciat cas del nen amb diftèria ingressat en la Vall d'Hebron ha obert el debat sobre la obligatorietat de les vacunes. El propi Conseller de Salut, Dr. Boi Ruiz, ha comentat la possibilitat de que les vacunes canviïn de ser una opció a ser una obligació. 

És una discussió, segons la meva opinió, estèril i innecessària. A Catalunya un 95% del nens i nenes estan vacunats, i dubto que el 5% que no es vacuna ho faci perquè la vacunació sigui obligatòria. El problema de la vacunació està concentrat en un grup de irreductibles, que es creuen uns herois, i són una barreja de pares que no vacunen al seus fills per negligència, per ignorància, per motius religiosos, morals, ideològics, ètics, culturals, ecologistes, vegetarians, alternatius, naturalistes, homeopàtics, anti-empresarials, anti-sistema o altres. Enfrontar a aquests arguments, l’obligació legal em sembla una mala estratègia.

Alguns d'aquests pares s'enfronten a una situació desconeguda fa dècades. La dita “la informació és poder”, en el món de les tecnologies de la informació i la comunicació és ara errònia. Avui, tenir accés a la informació no vol dir inevitablement arribar al coneixement de les coses. Ara, la dita correcte és “El coneixement és poder”. Ja sabem que hi ha una diferencia entre veure i mirar, sentir i escoltar, informació i coneixement .... No ho canviarem per la via de l'obligació legal.

A més, quin càstig imposarem els pares que no vacunen al seus fills? Haurem, metges o mestres, de denunciar als pares dels nens no vacunats?....Surten un munt de preguntes de resposta molt difícil. Una obligació, no punible, és una opció. 

La participació a les eleccions polítiques a Catalunya és una opció, a Grècia es una obligació i les seves eleccions no tenen un 100% de participació. La obligatorietat no assegura el màxim desitjat  en les eleccions,  no hi ha cap garantia que això ajudi a assegurar la vacunació de tots els nens i nenes.

Un responsable del Departament de Salut ha manifestat que els pares del nen ingressat, es troben destrossats i es senten enganyats pels antivacunes. Potser aquests temes són massa complexes per a què els pares puguin prendre decisions adients per la salut dels seus fills? Aquesta és una perillosa raó per la vacunació obligatòria. Tornarem a la medicina paternalista, al metge que decideix sobre la salut del seu pacient sense tenir en consideració l’opinió d'aquest o la de la seva família? Empoderarem (Donarem veu) també als pediatres davant de les famílies de nens obesos i que no reben l'alimentació que considerem adient? Els pacients pal·liatius rebran la intensitat terapèutica que decideixi el metge? No ho dubteu, estic en contra.

Quina estratègia seria doncs la que caldria aplicar?. En situacions d’epidèmia, la vacunació pot ser una necessitat de salut comunitària. En aquestes circumstancies l’obligatorietat de la vacuna és necessària, les raons de salut pública estan per sobre de les llibertats individuals.

Durant la primera part de l'any hi va haver una petita epidèmia de xarampió al Estats Units. Finalment es va aconseguir esbrinar que el focus era un treballador de Disneyland. Un pare es lamentava dolorosament que el seu fill, després de sobreviure a un càncer, s'havia contagiat de xarampió en aquest parc temàtic. Socialment no van ser capaços de protegir a aquest nen,  que amb una immunitat dèbil i no vacunat per la seva malaltia va posar en risc la vida tant per un càncer com per una malaltia evitable com el xarampió. Pot ser que persones no vacunades que tenen l'obligació de tenir cura dels nens com pediatres, infermeres, mestres, monitors... siguin font de malaltia? Potser no tenim dret a exigir la vacunació a ningú, però com a societat tenim dret a demanar el carnet vacunal per a treballar en un super o en un forn?
Com a societat tenim dret a dotar-nos dels instruments legal necessaris per a protegir-nos dels que volen viatjar de gorra.

Puc, fins i tot, respectar el dret a ser un ignorant, però no faré l'elogi de la estupidesa, i no acceptaré la ignorància com erudició.

divendres, 5 de juny de 2015

Diftèria a catalunya!!!

La lamentable aparició d'un cas de diftèria després de 30 anys, ha reobert de nou el debat sobre les vacunes. Un pediatres amb tanta experiència com el Dr. Pou,, que havia estat cap de pediatria del Hospital Sant Joan de Deu, deia no haver vist cas de diftèria en la seva vida professional. De fet la darrera publicació a Catalunya la va fer el Dr. Moragas, ara President de la Societat Catalana de Pediatria, a propòsit de dos casos de any 1979.


Per a poder fer el tractament a aquest nen s'ha anat fins a Rússia per trobar el sèrum antidiftèric necessari pel tractament. En Rússia encara hi havia uns lots d'aquest fàrmac perquè fa poc més d'una dècada que van tenir un brot de diftèria.

D’aquest trist cas podem treure alguna llissó. La malaltia no ha marxat. Existeix diftèria al mon i si no hi ha a Catalunya es per resultat de la vacunació. La vacuna antidiftèrica inclosa en el calendari vacunal es molt eficaç. De fet un pacient vacunat, pràcticament no té cap risc de ser infectat. A casa nostra, on la cobertura vacunal supera el 95%, ens troben en aquesta avantatjosa situació de no tenir cap nen amb diftèria des de fa dècades.

La imatge que acompanya aquest text es un reflex de la situació que es vivia abans de la introducció de la vacuna de la polio. Sales senceres de pacients ficat en els pulmons d’acer, perquè els seus muscles estaven tan dèbils que eren incapaços de respirar sense l’ajut d’aquest sistema de suport respiratori. Les vacunes han fer desaparèixer aquestes escenes, però han creat un estat d’opinió, en el primer mon, de que aquestes són malalties del passat. Esperem no haver de lamentar l’aparició d’altres pacients amb diftèria o d’altres malalties que alguns pensaven que eren del passat.

divendres, 29 de maig de 2015

Decàleg de bones pràctiques


La setmana pasada escribia sobre les virtuts de les pantalles. Deia que tenen aspectes negatius però tenen indubtables aspectes positius.
Ahir mateix l'Hospital Sant Joan de Deu a fet públic un document sobre l'ús de les pantalles que ha resumit en un decàleg.
Un bon ús de les noves tecnologies es imprescindible per aconsellir el millor profit de les pantalles.

divendres, 22 de maig de 2015

L'elogi de les pantalles

L’any 2008 Josep LLuis Matali i José Ángel Alda van publicar un llibre amb el sugestiu títol: “Adolescentes y nuevas tecnología:¿innovación o adicción?" Des d'aleshores és comú trobar escrits sobre la possibilitat d’adició a les pantalles. Fa pocs dies la Dra. Maria José Mas en el seu blog de neuropediatria publicava un text: “Internet al alcance de los niños” .

La hipòtesis sempre és la mateixa. L’adició a Internet és com qualsevol altre adició. Un ús incontrolat d’Internet interfereix en les activitats de la vida diària dels nens i nenes, apareix aleshores una necessitat per fer activitats a Internet, cada vegada necessita més temps per quedar satisfet, i a més, sinó pot fer activitat a Internet es troba insatisfet, neguitós i fins i tot físicament malament. Per contra, l’activitat a Internet alleuja l’ansietat i és un substitut d’altres activitats. Conseqüència d’aquesta obsessió per fer activitats a Internet, els nois i noies pateixen de:
  • Dificultats d’atenció
  • Problemes i fracàs escolar
  • Trastorn de la son i l’alimentació
  • Sobrepès i obesitat
  • Ansietat i depressió

Tot això és ben cert. L’ús incontrolat i no reglat de les pantalles pot ser ben perjudicial. Però tenen alguna virtut les pantalles? Tenen les pantalles alguna virtut que sigui motiu d’elogi? Podem trobar un bon faig de treballs que reafirmen els problemes de les pantalles, hi ha poc escrit sobre les seves utilitats, vull referir-me a algunes persones que donarien suport a les pantalles segons el meu parer: 
  1. Baltasar Gracián el cèlebre escriptor castellà seria avui un entusiasta defensor de Twitter. Si es pot dir en 140 caràcters perquè ocupar dos planes. La capacitat de síntesis és una gran virtut. Com deia Gracián: “Lo bueno si breve dos veces bueno”
  2. Un altre defensor de les pantalles seria Aristòtil. El conegut savi grec que deia allò de: "El que hem d'aprendre a fer, ho aprenem fent". No es aquesta la forma de fer anar qualsevol videojoc?  Es que hi ha algun noi o noia que es llegeix el manual d’instruccions abans de començar a jugar? Què no és el mètode de l’encert-error el que fan servir tots el que volen jugar? Els joves s’entrenen per aprendre fent, Aristòtil estaria ben content. 
  3. Un altre vell partidari de les pantalles seria el cordovès Luci Sèneca. La privacitat i l’anonimat que ofereixen les pantalles, permet als nostres joves tenir com amic, sense recança, tant a un noi o noia a tres carrers de casa seva, com a Tokio, Montevideo o Sydney. Amb l’Internet el món s’ha fet petit i abastable des d'una pantalla, Sèneca podria dir amb raó: “No he nascut només per a un racó. El món és la meva pàtria”
  4. Quan els arbres no ens deixen veure el bosc...Fins i tot les dites populars fan suport a les utilitats de les pantalles.  Cada vegada més, ens trobarem amb una situació de disgregació i dispersió, en una realitat ràpidament canviant, saturada d'estímuls sensorials, on caldrà destriar de forma ràpida i encertada quina informació afegim a l’activitat que fem i quina informació determinem que és irrellevant i deixem passar. Sembla una habilitat difícil d’adquirir, si no ets un aficionat a aquests jocs que utilitzen els joves a les seves pantalles, on no només han d’estar atents a dos ninots que s’esbatussen sense parar, sinó que al mateix temps en el camp perifèric de la pantalla hi ha la informació sobre les vides, les armes i no se quantes coses més. “L’atenció dispersa”, la capacitat de mirar atentament una cosa però observar el conjunt; poder veure els arbres i també el bosc. 

divendres, 15 de maig de 2015

Temps de flors i setmana horribilis

Aquests dies em piquen ells ulls, sento com si tingués sorra a dintre dels ulls, també noto picor de nas, amb una mucositat com si fos aigua que em raja del nas. Per acabar de tant en tant tinc esternuts, com agrupats, quan tinc un esternuts es molt probable que tingui més. Segú que algú ja ha reconegut ells símptomes, estic patint una crisis de la meva al·lèrgia. 






on tota la part vella de la ciutat està guarnida de flors. No es per casualitat que es celebri el mes de maig, tradicionalment el mes de les flors (i les comunions).

Aquestes properes setmanes tindrem una explosió de la natura, que desperta del som del hivern. El servei d’Aerobiologia de Catalunya, que mesura els nivells de pol·lens i espores al·lergògens, ho posa de manifest en la seva predicció per la setmana del 11 a 17 de maig de 2015.

El metge disposa de diferents fàrmacs (antihistamínics, corticoides, broncodilatadors...) per a controlar el símptomes de la rinitis al·lèrgica i del asma. També us recomanarà que:
  1. Mantingueu les finestres de les habitacions de la casa tancades. El bon temps convida a obrir les finestres però la càrrega de pol·len d’aquests dies ens demana que ser restrictius amb la ventilació de les cases.
  2. Ventileu les habitacions evitant sobretot les primeres hores del matí i la posta del sol, que és quan hi ha més pol·len en suspensió.
  3. Viatgeu amb les finestres del cotxe tancades.
  4. Renteu-vos la cara i les mans quan arribeu a casa.
  5. Eviteu les sortides al camp, especialment els dies secs i ventosos.
  6. No practiqueu esports a l’aire lliure. Eviteu treballar al jardí o altres activitats que poden augmentar l'exposició al pol·len.
  7. Per contra, és aconsellable anar prop del mar on la concentració de pol·lens és menor.
  8. Utilitzeu ulleres si hi ha afectació dels ulls.


divendres, 24 d’abril de 2015

Best care at low cost 

Aquesta passada setmana durant la celebració de la XX reunió de urgències de la Societat Espanyola de Pediatria he escoltat una conferència del Dr. Nathan Kupperman del Hospital UC Davis. Health system de Sacramento. Aquest professor proposa noves condicions per a oferir la millor atenció al menor preu (best care at low cost).

  1. Centrat en el pacient i la família. Cal emponderar als pares en la presa de decisions, facilitar l’autonomia del pacient. La medicina paternalista on el professional de salut decidia que i quan s’ha havia de fer alguna cosa es avui inacceptable. S’ha de animar a les famílies a que participin en el procés de salut del seu fill, no es tracta de entregar la decisió al pares, el que es vol aconseguir es que si hi ha  diferents opcions, els pares participin en la presa de decisions. 
  2. A temps: Aquesta es una condició de vegades més valorada pels pacients que pels professional de salut, però hem de considerar l’angoixa que suposar tenir el nen malalt.
  3. Amb seguretat. És l’actualització de la clàssica dita “primum non nocere” (en primer lloc no fer mal); no sigui que intentant ajudar fem més mal que servei.
  4. Amb evidencia: L’actuació del professional de salut ha de estar sempre guiada per un coneixement científic conegut i contrastat. La salut es una ciència, amb deficiències sense dubtes, però no té res a veure amb el xamanisme, el curanderisme o altres pràctiques pseudocientífiques.
  5. Amb igualtat: Es aquella condició que ens obliga a tractar a tothom sense cap discriminació per sexe, raça o condició social.
  6. Amb equitat: Es la condició de donar a cadascú el que necessita per a resoldre el seu problema de salut. 


dimecres, 22 d’abril de 2015

Feliç dia de Sant Jordi

Recordeu que llegir esn fa sabis i lliures


divendres, 10 d’abril de 2015

Què sent bé el meu infant?


L’any 2010 va entrar en vigor el Protocol per a la detecció precoç̧, el diagnòstic, el tractament i el seguiment de la hipoacúsia neonatal. El protocol  té com a objectiu la detecció precoç̧ de la sordesa en els nadons nascuts a Catalunya mitjançant les proves de cribratge universal als nadons, abans de l’alta hospitalària.

La incidència de la sordesa és de 2,8 casos per cada 1.000 nounats vius. A Catalunya, la prova utilitzada per al cribratge són els potencials evocats auditius de tronc cerebral automatitzats. Aquesta és una tècnica objectiva, i absolutament indolora, que registra l’activitat elèctrica del nervi auditiu i de la via auditiva fins al tronc cerebral. El 2013 se’n van detectar 107 casos als centres públics on ja es fan proves de cribratge.

El Govern, aquest passat gener, ha aprovat el decret per implementar el cribratge auditiu neonatal a totes les maternitats, els centres sanitaris de gestió privada tenen un any de termini per posar en marxa el protocol de detecció precoç de la sordesa. Així, a partir del pròxim gener el cribratge de la hipoacúsia serà una realitat per a tots els nadons nascuts a Catalunya. 

En el cribratge auditiu neonatal no hi ha prou. Els pares ha d'estar amatents per si hi ha algun senyal de sospita de sordesa. Per exemple als 8 mesos: 

  1. Els sorolls forts (cops, timbres, sirenes, petards,...) els desperten i els espanten.
  2. El nen/a s’anticipa a l’aproximació d’una persona que no veu.
  3. El nen/a respon a sorolls ambientals fluixos (veu de la mare, joguines musicals...), intenta localitzar-los, agafar-los, riu,...
  4. El nen/a balboteja.

Si el nen/a no fa aquestes accions o  pateix  freqüents de otitis o vostè té qualsevol dubte sobre l’audició del seu fill/a cal una consulta per valorar l’audició. Podeu trobar altres senyals de sospita de sordesa per altres edats a la meva pagina : Dr. F. Codina Garcia, prop dels infants.

La detecció precoç de la sordesa té com a objectiu l’iniciï del tractament, tant medicoquirúrgic com educatiu, pedagògic i lingüístic lo més aviat possible per aconseguir un perfecte desenvolupament global (lingüístic, comunicatiu, cognitiu i social) del infant. 


divendres, 3 d’abril de 2015

Té vosté una pistola a casa?

Té vosté una pistola a casa?Per què la llei mordassa de les armes de foc a Florida espanta a alguns metges?


El Tribunal d'Apelacions de Florida en el seu afany de fer complir la llei que impedeix al metges d'aquest estat preguntar als seus pacients si tenen un arma de foc a casa va escriure que "la bona pràctica de la medicina no requereix investigar sobre asumptes irrellevants i privats".
Estats Units com cada país té les seves singularitats que de vegades poden ser difícils d'entendre des de la nostre mirada. La possesió d'armes de foc en aquell país es considera com un dret de les persones. D'altre banda, mentre el Govern federal intenta publicar lleis per limitar la possesió d'armes, un estat com a Florida prohibeix als metges preguntar per les armes de foc.

La possesió d'armes de foc no és un fet sanitariament irrellevant. Algunes dades ens poden ajudar a entedre la situació. Als Estat Units, cada dia, 53 persones fan servir un arma de foc per teure's la vida. El CDC (Centre per Control i Prevenció de Malaltia) afirma que de les 31.000 morts per arma de foc que es produixen cada any 19.000 van ser suicidis. Als Estats Units hi ha 270 millions d'armes de foc en mans de la població. El 85% del intents de suicidis amb arma de foc, són exitosos, per contra només el 2% dels intents amb pastilles. 
L'Aliança Nacional per les Malalties Mentals confirma que els estats amb més armes de foc tenen nivells de suicidis més alts. Aquesta associació opina que correspon als profesional de salut i als familiars dels pacients amb intencions suicides actuar i limitar l'accés a les armes de foc. 
Algunes dades pediàtriques, 9 nens o joves es treuen la vida cada día per accidents amb armes de foc. El 80% de les morts per armes de foc no intencionades en nens menors de 15 anys succeixen a la llar. 
A Espanya les xifres són altres, "només" hi ha 90 homicidis cada any per arma de foc, lluny del 414 d'Italia o el 158 d'Alemania.
El que volen els professionals sanitaris d'Estat Units, com tots els professionals sanitaris, és ajudar als seus pacients a estar sans. No sembla que tinguin un interés especial en fiscalitzar als seus pacients. Estic segur que cada dia els professionals de Florida pregunten als pares sobre diferents aspectes de la criança dels seus fills. Cada dia els professionals interroguen als pares sobre com alimenten o com fan dormir els seus fills. Cada dia els professionals demanen als adolescents sobre possibles relacions sexuals sense protecció, i no ho fan amb l'intenció de fiscalitzar la seva vida ni per tenir una conversa irrellevant. 
A alguns professionals els espanta que aquesta llei faci més perilloses les armes de foc, i més difícil que els professionals de la salut puguin ajudar als seus pacients. Preocupa als redactors de la llei que la gent pugui sentir que no pot deixar de respondre a les preguntes que li fa el professional de salut tot i que no vulgui respondre. Una discussió no resolta. L'actitut paternalista del professional de salut que sap amb seguretat el que convé al pacient, fins i tot millor que el propi pacient és una manera d'exercici la professió sanitaria decimonónica. Una actitut que porta als pacient a una posició d'incapacitat per atendre la seva salut o la dels seus fills. A cada visita em toca preguntar o donar consells, però sense imposar ni jutjar. És un canvi de paradigme, no són sanitaris pel malalt, són sanitaris amb el malalt.


divendres, 27 de març de 2015

Mama la “caca” em diu adéu abans d’anar-se!


Aquesta sorprenent frase d’un infant que començava a anar sol al lavabo va cridar l’atenció a una mare que va voler saber com li deia adéu la “caca” al seu fill. Així que la següent vegada que va anar li va fer cridar per a veure com deia adéu. El que el petit infant crea que eren manentes que deien adéu eren cucs que es bellugaven en les femtes. El nen té cucs!!!

Com es contagia?
Els cucs intestinals més freqüents a casa nostre són els oxiürs. Els oxiürs són un paràsits com un fil de cosir d’un centímetre de longitud. Els oxiürs entren en el organisme quan ens portem a la boca alguna substancia i més freqüentment les nostres pròpies mans contaminades amb els ous del paràsit. Els ous arriben al intentí i es desenvolupen fins arribar a la forma adulta. A la nit els paràsits del intestí baixen al anus i dipositen els ous en la pell del voltant. Això provoca un picor anal intens. El nen o la nena es grata portant-se’l els ous a les ungles, després es porta les mans a la boca i es reinfecta i es tanca el cercle. 

Que símptomes dona ?
En nens més petits o en els primers anys escolars són el que més es contagien. Les complicacions de les parasitacions per oxiürs són rares. Els infants amb oxiürs no tenen pràcticament cap símptoma, l'únic símptoma que pateixen els nens o nenes es la picor al voltant del anus durant la nit després que els paràsits femella ponguin els ous.  

Com es tracta?
S’aconsella rentar amb aigua calenta els llençols, roba i tovalloles del infant. No existeix cap  relació entre la infestació per oxiürs i el menjar llaminadures o altres productes. No hi ha doncs, cap raó per modificar la dieta del infant.   
En les formes més lleus de vegades no cal tractament però habitualment es precisarà prendre una medicament antiparasitari. Els fàrmacs antiparasitaris són molt eficaços per a tractar la infestació. Tots els tractament dels que disposem actuen sobre el paràsit adult, però cap dels tractaments actua sobre els ous, per això es fa imprescindible una segona tanda de tractament, una o dos setmanes després. 
Com es pot entendre pel mecanisme de contagi, una correcte neteja de mans es fonamental per evitar la infecció.




divendres, 20 de març de 2015

Que hi ha de nou en neuropediatria?


La Dra. Maria Jose Mas, neuropediatra de les terres de Tarragona, té una molt interessant pàgina sobre neurologia infantil. Aquest començament d'any 2015 ha publicat un escrit on recull "les bones noticies neuropediatres del 2014".  La neuropediatria es una especialitat infantil que pot ser frustrant de vegades.  Les neurociencies estan avançant en coneixement teòrics i en capacitat diagnostica de forma ràpida en els darrers anys,  però les possibilitats terapèutiques no semblen anar a la par. Per això aquesta entusiasta, i vocacional com ella mateixa es confessa, doctora està feliç de mostrat el avanços dels darrers mesos a la seva especialitat.
  • L’epilèpsia infantil, les convulsions, es curen. El 63% dels nens amb epilèpsia deixaran el tractament, i no tindran noves crisis. En un article aparegut a la revista Brain relaten com després de 10 anys des del debut de l’epilèpsia, més de 6 de cada 10 nens entre 0 i 15 anys es van curar, van deixar de prendre fàrmacs i no van tenir noves crisis. En el mateix article els autors determinaven que els nens que patien una epilèpsia no complicada o una epilèpsia amb crisis focals autolimitades o una epilèpsia no catalogada o epilèpsies en les que havien remés les crisis als 2 anys érem les que tenien factors de bon pronòstic.
  • Autisme i vacunes: definitivament res a veure. El percentatge de casos d'autisme causat per les vacunes es el 0%. Es un fet científic conegut i demostrat des de fa temps, però dissortadament el sensacionalisme té millor premsa de la veritat científica. Les teories infundades dels grups antivacunes sobre les efectes secundaris i les seqüeles neurològiques de les vacunes no es suporten sobre estudis científics ben realitzats. Per contra la vacunes han demostrat llargament la seva capacitat de prevenció de mortalitat i seqüeles en els nens i nenes vacunats. En un recent treball que analitza 5 estudis que incloïen una cohort de 1.256.407 nens  i 5 estudis més (de casos i controls, un tipus d'estudis on ....) que englobaven 9.920 nens, els autors de l’anàlisi amb aquest impressionant nombre nens van concloure que:


  1. No hi ha relació entre vacunació i autisme (trastorn del espectre autista com es diu ara)
  2. No hi ha relació entre autisme i la vacuna triple vírica
  3. No hi ha relació entre autisme i timerosal ni mercuri (components que s’afegien abans a les vacunes per assegurar la seva conservació)

No sabem que causa l’autisme, i no sembla que hi pugui haver un únic factor, però podem afirmar rotundament que les vacunes no causen autisme. Aquesta polèmica estèril hauria de donar-se ja i definitivament per terminada. Les vacunes salven vides i no vacunar mata.

  • La hiperactivitat: no es només una "cosa sanitaria"  Si en moltes malalties necessiten el concurs de diferents professional per aconseguir el millors resultats terapèutics, en el Trastorn per Dèficit d' Atenció i Hiperactivitat (TDAH) sumar es clau en el tractament. L'atenció en xarxa de diferents professionals metges, psicòlegs i pedagogs es imprescindible per facilitar el desenvolupament al màxim de les capacitat dels infants afectes d'aquest trastorn. La bona noticia és que, gracies a la feina de les associacions de pacients, la LOMCE (llei d'ensenyament) reconeix específicament el dret dels alumnes amb TDAH a rebre una atenció pedagògics adaptada a les seves necessitats. El alumne té dret a exigir que es prengui en consideració la diversitat.


  • La paràlisis: seguim avançant. El teixit nerviós té una escassa capacitat regenerativa. Quan un nen pateix una lesió nerviosa la curació deixa com a seqüela la pèrdua d'alguna capacitat com la de controlar els moviments dels muscles. La paràlisis cerebral infantil per exemple, una lesió cerebral abans dels 3 anys, o la lesió traumàtica de la medul·la espinal, causa una paràlisis de les cames o de totes quatre extremitat depenent del lloc on es produeix la lesió. Els avenços en la recuperació de les funcions neuronals ens permeten de tenir esperances. Aquest any passat han aparegut 4 tècniques per recuperar la esperança:


  1. Un vestit  controlat per la ment
  2. La estimulació elèctrica de la medul·la espinal
  3. Els implants cerebrals que “substitueixen” la medul·la espinal
  4. El transplant de cèl·lules olfactòries a la medul·la espinal

Tot i els avenços de les neurociencies queda un llarg camí per a trobar un tractament plenament eficaç en la curació de les malalties medul·lars i cerebrals


  • La genètica és el futur. Els coneixent en genètica als darrers anys està revolucionant la medicina. Els coneixents genètics en neuropediatría i especialment en el neurodesenvolupament  ajudaran a desenvolupar nous mètodes diagnòstics i terapèutics individualitzat que milloraran l'atenció als nens.