diumenge, 29 de setembre de 2013

Hola, soc un virus

Hola, soy un virus, me llamo rinovirus, cuando llego a una nariz provoco lo que los humanos llaman catarro, soy primo de adenovirus y de los influenza, tengo otros muchos colegas virus también. Mi vida es corta pero intensa, duro lo que viene a ser alrededor de tres días. Durante este tiempo soy invencible, no hay medicamento o invento que pueda conmigo, cuando llego a la nariz de un niño me empiezo a reproducir y desdoblar y formamos una colonia grande con todos mis hermanos. El niño intenta expulsarnos de cualquier manera, fabrica mocos para que no puedan llegar más amigos míos, tose y estornuda para expulsarnos fuera, aumenta la temperatura del cuerpo para intentar jorobarnos, somos sensibles al calor, es como una guerra, intenta defenderse pero no tiene ninguna posibilidad contra nosotros, sus defensas todavía no han madurado suficiente.

Una vez conquistado el territorio intentamos avanzar en lo que ellos llaman colegio. ¡Pobres niños!, es tan sencillo que a veces me da vergüenza invadirlos tan fácil, tan abrigaditos, siempre encerraditos en clase, sin salir a airearse al patio, es como ganar una carrera a un cojo. Saltamos por el aire en las gotas de estornudo, pero a mí me gusta más saltar de los mocos a las manos de los grandullones y de ahí vuelta a las narices o a través de los ojos también pasamos, la conjuntiva es tan finita y húmeda, es una puerta que me está llamando.
Aquí se está muy cómodo, con la clase bien cerrada para que no se ventile, nadie se lava las manos, los niños con cuatro capas de ropa y tomando jarabes que no nos hacen nada y encima alguno toma antibiótico que nos hace reír, a las bacterias si pero a nosotros, ja, somos indestructibles.
Esta mañana hemos invadido mis amigos y yo a un niño, llevaba tanto abrigo que no podía ni moverse, ha sido fácil, el body, unos leotrardos subidos hasta los sobacos, pantalones de pana, un polo, una sudadera, un super abrigo polar y un gorro de lana y eso que estamos en otoño. Estamos en nuestro caldo calentitos,  ¡más bien!, pero de repente el niño ha reaccionado, ha empezado a subir la temperatura a 39 grados casi 40, estábamos mis hermanos y yo ya mareados aturdidos por esa reacción, menos mal que han actuado rápido los mayores y le han dado ibuprofeno bajando la temperatura, un alivio porque yo ya me veía frito. Además le han dado un jarabe para los mocos que le esta soltando la tripa y con la diarrea el nene está más débil y nos facilita el avance hacia la victoria final.




Uy, que ya han pasado tres días, adiós, que nos vamos.

diumenge, 22 de setembre de 2013

Quins llibres s'han de llegir abans dels 10 anys?

He llegit fa uns dies un article de recomanacions de lectura de uns editors americans. La seva proposta volia a més a més de fomentar la lectura, promoure la lectura en família. Diuen que alguns dels millors moments que han tingut amb els seus nens/es han vingut al veure el seu ulls brillar quan Harry es veu en el mirall d'Erised o escoltant les seves rialles a mesura que descobreixen les aventures d’una història. Llegir en veu alta amb seus fills pot ser una experiència enriquidora. Tant aficionats com som a copiar costums del mon anglosaxó, aquesta n'és una de bona per a copiar. Ara que hem tornar a les rutines diàries, després de l'època de vacances, és un bon moment per a començar una nova rutina. Llegir cada dia unes pàgines al vostres fills i filles.
Però quins llibres són essencials d'haver llegir abans dels 10 anys? Això depèn, òbviament, dels pares i del nen. Aquests autors, que es declaren uns “frikis”, proposaven un llistat amb els títols “friki-mediàtics” que s'havíen de llegir abans dels 10 anys. Entre altres proposaven: Harry Potter and the Socerer's Stone. Peter and the Starcatchers. The Borowers. Lord of The Rings. Stuart Litlle. Charlie and the Chocolate Factory. Winnie-the-Pooh. Little Bear.


Christine Zschirnt va publicar al 2004, “Libros: Todo lo que hay que leer”, un text on incloïa dos apartats referents a nens i adolescents. Per un costat l’autora proposava vuit llibres que anomenava “clássicos escolares”: Cantar del Mio Cid, La Celestina de Fernado de Rojas, El Lazarillo de Tormes, Fuente Ovejuna de Lope de Vega, Rimas y Leyendas de Gustavo Adolfo Becquer, El Aleph de Jorge Luis Borges, La Colmena de Jose Cela i Pedro Paramo de Juan Rufo. En un segon grup, anomenat genèricament “Niños”, incloïa: Emilio o de la educación de Rousseau, Oliver Twist de Dickens, Alicia en el pais de las maravillas de Carroll, Las aventuras de Huckleberry Finn de Mark Twain, Matilda de Roald Dahli i Harry Potter de Rowling.

Magda Alemany i Lluis Serrasolses van publicar un article titulat “Els clàssics de la literatura infantil i juvenil” (escola catalana. octubre 2002. nun. 393), una recull de 60 obres que consideraven com a clàssics, tot i no tenir clara la definició de clàssics. Clàssics o no, són llibres que diuen coses no banals. De tots ells, 15 eren obres de la literatura catalana. Per a primària: El Folklore de Catalunya de Joan Amades, Raspall de Pere Calderes, Les aventures de Massagran de Josep M. Folch i Torres, Bestiari de Pere Quart, Joan Barroer de Carles Riba, Els ocells amics de Josep Maria de Sagarra, La lluna d’en Joan de Carme Solé i Vendrell, Jo les volia de Maria Martínez Vendrell, Rovelló de Josep Vallverdú. Per l’etapa de secundaria: Relats de mitologia de Maria Àngels Anglada, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders, Abans de l’alba de Lluís Ferran de Pol, Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, Aloma de Mercè Rodoreda i Histories a mig camí de Robert Saladrigas.
El diari ARA presenta avui una col·lecció de llibre de literatura infantil i juvenil. El seu director, Carles Capdevila, fa una editorial, “33 clàssics juvenils que durem a escola”al diari d'avui diumenge (http://www.ara.cat/societat/classics-juvenils-que-durem-escola_0_997700333.html )
Totes les llistes són per definició incompletes i injustes, però entre aquestes propostes trobareu un punt de partida de títols per llegir als vostres fills.


diumenge, 15 de setembre de 2013

Que fem quan surten del cole?

La tornada al col·legi porta lligada les activitats extra escolars. Tot allò, reglat o per lliure, que fem a la sortida de la escola. Fins fa pocs dies, el temps de lleure, que era ben gran, amb l'inici del curs escolar s'ha retallat significativament. Les activitats extra escolars han de tenir un sentit lúdic, han de ser un espai per l'esbarjo. Un petit grup de nens que tenen un problema d'aprenentatge poden precisar allargar el seu horari acadèmic ocupant l'espai que hauria de ser d'oci. Però com ha norma l'activitat extraescolar és per “jugar”.
A qualsevol edat infantil el “joc” ocupa un paper central en la formació i desenvolupament dels nens i nenes. És evident que els interessos pels jocs seran diferents en un escolar que en un adolescent, però en tots ells necessaris.
El temps de lleure no s'ha de considerar, doncs, com un temps buit de contingut pedagògic, tot i que no tingui un contingut acadèmic. Aprenentatges tant importants com la solidaritat, la responsabilitat i el treball en equip entre s'han de incloure en les activitats extraescolars.

Estaria bé respondre's unes quantes preguntes abans de triar una activitat extraescolar:
  • Qui ho organitza? Amb quins valors? Per a quina edat?
  • On es fa? A quin horari? Tindrà continuïtat?
  • Quan costa?
  • Que vol fer el nostre fill o filla?
Les activitat esportives són una resposta freqüent a com organitzar les activitats dels nois i noies. Aprofito per a recordar-vos normes de seguretat perquè fer esport es molt divertit, però fer-se mal no ho és. Per fer esport amb seguretat han de portar l'equip protector adequat, conèixer i respectar les regles del joc, tenir en compte els altres i deixar de fer esport quan un s'ha lesionat. Trobareu mes a la pàgina web: http://www.fcodinagarcia.cat/planes/consells/esport.html


diumenge, 8 de setembre de 2013

El "Max" compromès amb la via catalana


Estem en un moment que fins i tot "els ninots" donen suport

diumenge, 1 de setembre de 2013

Com passar de l’horari d’estiu a l'horari escolar


Ahir va ser el darrer dia d'agost. Les vacances d'estiu estan agafant la seva darrera embranzida. Cal començar a pensar en la escola. 

Els llibres, les llibretes, la cartera i els horaris!...es fan presents. Es normal que pares i mares siguin més laxos durant l'estiu amb els horaris d'anar a dormir. Però en dues setmanes aquests horaris esdevindran molt més rígids.
Alguns dels nostres fills o filles poden tenir problemes per fer aquest canvi des del horari d'estiu a horari escolar. Per això està bé facilitar aquest canvi dels horaris de forma progressiva, per la qual cosa necessitarem alguns dies per modificar els hàbits.

Recordeu que un bon hàbit del son és un element essencial per aconseguir un bon rendiment escolar i per realitzar amb èxit la resta d'activitats del dia. Alguns consells de la pagina web podem ser un ajut (http://www.fcodinagarcia.cat/planes/consells/horari.html)