dijous, 19 d’abril de 2018

Els viatges i les vacunes


Cada vegada viatgem més. Cada vegada  a més a més de viatjar més, viatgem més lluny. Es calcula que de tots els viatgers un 10 % són infants. Molts infants estan viatjant a països llunyans per a fer turisme o per a visitar familiars. 

Quan prepareu un viatge, especialment a llocs llunyans i exòtics, informeu-vos prèviament dels riscos per la salut que pot suposar visitar els països on voleu anar i preneu les mesures necessàries per evitar-los. La vacuna es un mètode molt eficaç per a prevenir les malalties infeccioses.

No existeix un únic calendari vacunal útil per a tots els viatgers. El calendari vacunal s’ha de personalitzar per a cada viatger en raó de la seva historia vacunal prèvia, el tipus de viatge, la seva duració o els països que es visitaran. A més com que algunes vacunes precisen diferents dosis amb un interval de temps entre elles per assegurar la seva plena eficàcia, es recomanable que feu una visita com a mínim entre 4 – 8 setmanes abans del viatge per poder posar al dia el calendari vacunal.

Reviseu el llibre de vacunes. Abans de partir de viatge és imprescindible que reviseu i poseu al dia les vacunes sistemàtiques. Assegureu que el vostre infant té posades totes les dosis de vacuna que corresponen a la seva edat. També pot ser necessari avançar la data de revacunació d’alguna vacuna. Consulteu al vostre centre de salut perquè us informen sobre l’estat vacunal dels vostres infants abans de viatjar.  

Vacunes especials. Són aquelles vacunes que no estan incloses en el calendari sistemàtic de casa nostre però que són recomanades, de vegades obligatòries, per a viatjar a diferents països. Potser serà necessària fer una consulta a alguna unitat especialitzada
§  Sanitat Exterior
Carrer de Bergara, 12 baixos. 08002  Barcelona. Telèfon 93 520 96 63
§  Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional
Avinguda Drassanes, 17- 21 baixos. 08001 Barcelona. Telèfon 933 27 05 50

Quan prepareu un viatge, penseu en la vostre salut i en la dels vostres infants. de vacunes.oseu al dia cunaciacuna que corresponen a la seva edat. Tambsar al dia el calendari de vacunes sistematiques


dijous, 12 d’abril de 2018

El meu infant té un buf al cor!


El seu infant té un buf al cor! Aquesta és una afirmació que molts pares han escoltat després d’una visita de control o una visita a urgències. I ara què?
El buf cardíac és el soroll produït pel pas de la sang per les cavitats del cor i que es pot auscultar amb l’estetoscopi. Habitualment la circulació de la sang pel cor es produeix amb un flux “laminar”, aleshores la sang no fa soroll en passar per cor i el que s’ausculta és el “toc-toc” característic produït per les vàlvules cardíaques. Però quan el flux es torna “turbulent”, es torna sorollós i s’ausculta un buf.
Els bufs que tenen els infants són quasi sempre innocents. Els bufs innocents són completament inofensius perquè no són produïts per cap alteració cardíaca, no hi ha cap malaltia del cor. El buf innocent apareix en un infant que té un buf i cap altra manifestació. Quan l’infant amb un buf innocent té febre o està nerviós (condicions habituals d’un infant a urgències) s’accelera la seva circulació sanguínia, augmenta la intensitat del seu buf innocent, que es pot auscultar amb major facilitat.
La causa dels bufs innocents és desconeguda. Possiblement les característiques pròpies del tòrax dels infants (el pit més prim, major velocitat de la sang, proporcionalment una més petita mida dels vasos sanguinis...), poden ser la causa.
Aproximadament, la meitat dels infants presenten un buf innocent. Els bufs innocents poden persistir durant anys però finalment desapareixen  quan l’infant arriba a l’adolescència, tot i que, de vegades persisteixen en l’edat adulta. El pediatre no pot assegurar quan un buf innocent desapareixerà però pot assegurar la seva benignitat. Com que els infants amb un buf innocent no tenen cap malaltia del cor, no precisen, evidentment, cap tractament ni controls posteriors.
Quasi tots els bufs infantils són innocents, però no tots; un petit grup d’infants tenen un buf patològic. Aquests infants tenen una anomalia o alteració al cor que produeix el seu buf. La causa més freqüent de buf patològic en els infants són les cardiopaties congènites (Associació de cardiopaties congènites http://www.aacic.org/ca/), malalties del cor que estan presents des del moment del naixement, tot i que poden no donar cap manifestació.
Els bufs patològics són permanents i no desapareixen amb l’edat. Quan un infant té un buf patològic, tot i que no sempre, pot presentar algunes manifestacions de malaltia cardíaca com cansament fàcil, sudoració excessiva, respiració ràpida, dificultat per a prendre el biberó, canvi de coloració al plorar o fer exercici, bronquitis repetides, dificultar per a guanyar pes, etc.
En l’origen de les cardiopaties congènites intervenen diferents factors com problemes durant l’embaràs (infeccions, consum d’alcohol i drogues, diabetis gestacional, etc.), prematuritat, malalties genètiques (Síndrome de Down, etc.)
Si més la meitat dels infants tenen un buf, només 1 de cada 100 tindrà una cardiopatia congènita.  El buf innocent és amb moltíssima diferència la causa més freqüent del buf infantil.

dijous, 5 d’abril de 2018

El meu nen de 4 anys encara mulla el llit, això es normal ? No! Es a dir sí.


Tots els nadons porten bolquers, tots els lactants porten bolquers. Habitualment el control voluntari de pixar i defecar no arriba fins el segon any de vida. Es després dels dos anys que els infants estant preparats per a deixar els bolquers. Primer durant el dia i després a la nit. Quan es decideix treure els bolquers, es important la col·laboració de l‘escola bressol, per anar tots a una. La transició del bolquer a l’orinal potser un bon primer pas per després passar al vàter. Així que és d’esperar que un nen de 4 anys ja no mulli el llit. Però un 40% dels infants als tres anys encara no controlen, i fins i tot un 10% mullen el llit després dels 5 anys.


L’enuresi és l’emissió involuntària d’orina, és l’infant que mulla el llit després del 6 anys. L’enuresi és més habitual en els nens que a les nenes. En dos de cada tres infants amb enuresis és molt probable trobar que algú dels seus pares hagin patit també enuresi o un control tardà.

Les causes de l’enuresi no son conegudes del tot. Es considera que l’enuresi es produeix per l’associació de diferents factors, com tenir el son molt profund amb dificultats per a despertar-se, bufeta petita o una bufeta que fa contraccions involuntàries.

Els infants amb enuresi haurien de restringir el consum de líquids les hores prèvies d’anar al llit i anar al lavabo abans d’anar a dormir. És important que els pares i els infants entenguin que l’enuresi es un esdeveniment involuntari que mica en mica s’ha d’anar resolen.
Cal estimular l’interès dels infants per la resolució de l’enuresi, per això es útil elaborar un calendari on es senyalin les nit sense mullar el llit. Els pares ha de felicitar als infants quan no mullen el llit i abstenir-se de criticar-lo o ridiculitzar-lo quan ho mullen.
En alguns infants son útils les alarmes nocturnes. Les alarmes son dispositius que es col·loquen en el pijama del infant i que disparen una alarma quan s’humitegen despertant a l’infant. Molts pocs infants han de recórrer als fàrmacs per a controlar la seva enuresis.

Quasi tots els infants amb enuresi estan física i psicològicament bé. Un molt petit grup poden tenir alguna malaltia, com una infecció d’orina o una diabetis, que produeixi l’enuresi. Habitualment en els controls de salut que fan als vostres infants els professionals us preguntaran si mullen o no el llit. Consulteu si
·      Hi ha febre o molèsties a l’orinar
·      Perd constantment orina tant de dia com de nit
·      Beu més aigua de lo normal.
·      L’infant torna a mullar el llit després d’aconseguir un bon control